Opinió

de set en set

Espriu i la mort

No sé si aquells a qui ens importa la cultura catalana (i, per tant, no només la cultura catalana) som prou conscients del valor del llegat del programa Identitats, concebut i presentat per Josep Maria Espinàs els anys vuitanta. El cas és que, pel que fa al mitjà televisiu, ni a TV3 l'importa la cultura catalana (i, per tant, no només la cultura catalana) perquè fa temps que no hi ha un programa equivalent a Identitats (o a Personatges, de Montserrat Roig) amb el qual Espinàs va aportar entrevistes extenses a personalitats de l'art, la literatura, la música, el pensament i la ciència. Diumenge a la nit, dins d'una programació nocturna del 33 dedicada a Salvador Espriu amb motiu del centenari del seu naixement, va recuperar-se una entrevista d'Espinàs al poeta emesa a principis de gener del 1985, poc més d'un mes abans de la seva mort a causa d'un infart, que no era el primer. Això és fonamental pel que fa a la importància del document, però també perquè Espriu, que tant va expressar en la seva obra una reflexió sobre la mort, hi afirmava que estava preparat intel·lectualment per morir, però que no sabia com afrontaria la mort física. En parlava a partir de l'experiència d'un infart recordant un cert “esvarament”: “Potser és la part animal que tenim i aquesta por és inevitable.”

Com si la continuïtat de la imatge matisés aquella seriositat adherida a la fixació fotogràfica d'Espriu, aquest es mostra prou somrient a l'entrevista i fins confessa que, malgrat el seu temperament pessimista, s'havia fet “uns grans tips de riure”. Per què la seva reflexió contant sobre la mort? Nascut l'any 1913, just un any abans de la Primera Guerra Mundial, Espriu va dir que no havia vist més que desgràcies. En sentir el 13, Espinàs li va preguntar si era supersticiós. No era el cas. La pregunta va impedir que Espriu fes memòria personal de les “desgràcies” que van influir en la seva visió desesperançada. Ho apunto amb tots els respectes per l'entrevistador, però em va mancar la continuació d'aquest relat d'un home del segle XX.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.