Telefonia

Com s'està demostrant, hi ha moltes maneres de robar a l'Estat i, per tant, als seus ciutadans, reduïts a contribuents que, paradoxalment, pateixen la reducció de les prestacions socials mentre uns quants fan negoci a costa seva. Cada vegada que sento que Telefónica m'estafa (i això em passa cada mes) recordo que l'any 1997, començant la seva primera legislatura, el govern Aznar va culminar el procés de privatització de la companyia posat en marxa durant els successius mandats de Felipe González, que abans d'acomiadar-se va vendre Sintel (encarregada del muntatge del sistema de telefonies) a la família mafiosa Mas Canosa: quatre anys després Sintel va fer fallida, amb 59 milions d'euros de dèficit, 1.788 creditors sense cobrar i 1.828 treballadors a l'atur. El govern Aznar va privatitzar el 20,9 restant de Telefónica i poc després van començar els acomiadaments fins reduir-se la plantilla de 80.000 treballadors a un 25 per cent per procedir-se a les subcontractacions infames. Els efectes d'aquesta privatització són constatables: disminució dels guanys públics, precarietat del treball i enriquiment dels executius, sense que, en contrapartida, s'abarateixin els preus dels serveis.

Que hi ha altres companyies a banda de Telefónica? Va ser iniciant-se el segon govern d'Aznar que va perpetrar-se una de les grans estafes recents: en plena expansió de les telecomunicacions, es van concedir les llicències de telefonia mòbil a un preu irrisori i amb uns criteris d'adjudicació poc transparents. Quants de diners va deixar d'ingressar l'Estat que haurien pogut revertir socialment, tot i que tampoc podem estar-ne segurs. El govern espanyol va argumentar que el preu de les llicències significaria que els ciutadans pagarien menys pels serveis de telefonia. Mentida podrida! Som dels que paguem més a Europa, amb la sensació que ens estafen amb cada factura: sempre hi ha un servei que no entra a la tarifa i que en fa disparar el preu. Cada mes, en tot cas, es renova una estafa fundacional.