LA GALERIA
Treballadors transfronterers
No s'entén que en una Europa sense fronteres, el trànsit de treballadors no sigui més ordenat
En aquest estiu calent de corrupció i porqueries de tota mena, no podem oblidar el problema principal de la nostra societat: l'atur disparat, desbocat i totes les seves derivades (la precarietat laboral, la misèria, els desnonaments salvatges i els suïcidis socials). Doncs bé, una problemàtica relacionada amb l'atur (una de les seves conseqüències) és la conflictivitat al voltant dels treballadors transfronterers; un problema eminentment social, però que pren cos, de forma territorial i sectorial, a la zona transfronterera entre l'Alt Empordà i el Rosselló.
La situació catastròfica d'atur estructural i, sobretot, d'atur juvenil de més del 50% a casa nostra provoca que cada dia existeixi un flux de 2.000 persones que es desplacen a banda i banda per trobar oportunitats laborals. Ara bé, el que no s'entén és que ens trobem en un mercat únic, en una Europa sense fronteres i amb moneda única, i que aquest trànsit de treballadors no es pugui fer d'una forma molt més ordenada. De fet, aquí ja ens trobem amb una dificultat molt concreta, la diferència de salaris mínims: si al sud és de 650 euros, al nord és de 1.400 euros Això és complicat de gestionar, tot i que el que és anormal és que entre un territori i l'altre existeix una diferència salarial tan remarcable. En aquest aspecte és pot dir que la Unió Europea encara és una mica una mena de desideratum; encara manca molta voluntat política per seguir avançant amb més racionalitat i justícia social. D'altra banda, també existeix una altra qüestió que es podria solucionar molt millor i d'una forma més senzilla: la mobilitat d'aquests treballadors. En aquest aspecte, considero que caldria activar de debò el tren transfronterer convencional Figueres-Portbou-Cervera-Perpinyà i, en una segona fase, ampliar el trajecte entre Girona i Narbona. No hi ha dubte que aquesta funció l'ha de fer, la d'exercir, el tren convencional, ja que el TAV és per a llargues distàncies i no té parades intermèdies. En definitiva, que cal, caldrà tractar i reordenar molt millor els fluxos de treballadors dintre de l'eurodistricte, la qual cosa implica, obligatòriament, una major coordinació entre les diverses administracions, per tal de fer possible que les relacions, no només laborals, entre el sud i el nord siguin molt més fluides, reeixides i normalitzades.
