L'APUNT
Ni sí, ni no, sinó PSC
Ni sí, ni no, sinó tot el contrari. És a dir, ni blanc ni negre, però tampoc gris. Quan un intenta ser extremament diplomàtic per no fer enfadar a ningú, el que acaba aconseguint és fer emprenyar tothom perquè no s'implica en res. Perquè la indefinició, el voler acaparar-ho tot però sense significar-se amb cap causa, et situa als llimbs i acabes marginat o oblidat. O totes dues coses. Aquest és el perill que corre el PSC si continua fent malabarismes. Diu el primer secretari dels socialistes gironins, Juli Fernández, que en el seu partit hi tenen cabuda les veus a favor de la independència. I dóna llibertat als seus per anar a la Via Catalana. Carai! Però no s'emocionin, que ara bé la part del sí però no, sinó tot el contrari. Fernández vol que els alts càrrecs i els parlamentaris que assisteixin a aquesta gran reivindicació del país no diguin que són independentistes sinó partidaris del dret a decidir. Però, a veure, no deia que al PSC hi tenen cabuda les veus independentistes? No donava llibertat d'assistència? Quina llibertat? I era Pere Navarro qui alertava els seus afins dels cants de sirena dels independentistes? Qui intenta convèncer a qui? Qui és menys integrador? No em facin respondre.