‘Hannah Arendt'
Hannah Arendt considera que cal pensar més en la maldat del sistema
Aquest excel·lent i molt pertinent film (dirigit per Margarethe von Trotta) sobre aquesta gran intel·lectual jueva que va assistir a Israel al judici del nazi Eichmann i que va arribar a conclusions molt debatudes i criticades sobre el judici, el paper de l'acusat i sobre la responsabilitat col·lectiva nazi i sobre el comportament dels líders jueus durant la II Guerra Mundial, mereix al meu entendre unes consideracions:
1) Per mi el tema bàsic és el del mal, concepte molt difícil d'estudiar, de definir i i de delimitar. Eichmann fou, segons Hannah Arendt, un actor executor d'una política criminal del Tercer Reich d'eliminar col·lectivament el poble jueu, sense –possiblement– tenir consciència del mal que feia, perquè, segons ell, ho feia en virtut de les ordres legalment rebudes, i en el judici va afirmar que la seva actuació estava determinada per l'ordre establert i per les seves lleis, que ell acceptava sense discussió.
2) El film, en uns diàlegs colpidors i d'una gran força intel·lectual i humana, parla de la responsabilitat dels actes comesos pels nazis i en particular per Eichmann, i Hannah Arendt considera que cal pensar més en la maldat, malignitat del sistema nazi, que en els seus servidors, perquè aquests havien perdut el sentit de l'abast del mal, de les atrocitats que feien.
3) La pel·lícula és impressionant perquè parla dels jueus i de l'intent de la seva liquidació física per part dels nazis, i per l'automatisme banal com es produïen les execucions massives, autèntiques tasques d'exterminació d'éssers humans pel mer fet de ser jueus. Pels nazis eren un perill, que calia exterminar. Com sempre he admirat el pes que al llarg de la història ha tingut la cultura jueva en el desenvolupament del món, les reflexions que fa Hannah Arendt m'han inquietat encara més, car ningú no està lliure de responsabilitat. Ella es referia al paper de col·laboració exercit per líders jueus amb els nazis. Suposo que per salvar víctimes, però, dissortadament, al meu entendre, no ho explicita prou. Les seves relacions amb Martin Heidegger, tractades amb una gran cura, tampoc ens il·luminen gaire, tot i que es tracta d'un assumpte estrictament personal.
4) Parlar del mal és un concepte de difícil configuració real. El perill del mal és sempre present, i sovint no som prou conscients dels riscos que comporta. El concepte del mal està associat amb les ideologies negatives, destructores com ho foren el nazisme, el feixisme i, també, dissortadament, el franquisme. La Guerra Civil espanyola fou un testimoniatge clar del reialme del mal en la societat espanyola.
Esmentem la banalitat del mal com la seva expressió més habitual. Té moltes maneres d'expressar-se, tant a nivell col·lectiu –per exemple, les guerres– com individual, com poden ser les relacions individuals, familiars, dominades per la gelosia.
Sobre la realitat del mal en tots els ordres de la vida, tal com és concebuda en tota la seva banalitat, ens cal situar-nos en el marc de la crisi actual en tots els terrenys. En la meva opinió, èticament considerat, aquesta la podem relacionar amb la banalitat del mal, car els que l'han originat no han rebut, fins ara, la sanció, la condemna jurídica i social apropiada.
5) A títol personal crec que ho hem d'enfocar des de l'angle de com el poder, en les seves diferents facetes, s'enfronta amb la dialèctica entre el bé i el mal, que ens és present a la vida, partint de la base que, de la mateixa manera que parlem de la banalitat del mal i la seva dimensió mai completa, podem referir-nos a la banalitat del bé, que també és sovint relativa i variable. En aquest terreny hem de pensar en el paper que tenen les ideologies, els interessos, les ambicions.
6) Pel que fa al plantejament d'aquesta qüestió en el terreny de les religions, els exemples als quals assistim són suficientment clarificadors i preocupants.
7) Una nota final. Per lluitar contra la banalitat del mal que denuncia Hannah Arendt veig com a mesura efectiva, però dissortadament parcial, que el dret a pensar, a interpretar els fets, a estimar el proïsme pot ser un rellevant element de lluita. Pensem, principalment, en el respecte dels drets humans.
