Opinió

LA GALERIA

‘Disco fever 2013'

Pioners com ara Ludwig Huisgen, Stanley Bouana i Urs Ammon preserven la memòria de les grans nits de Platja d'Aro

M'agrada molt que la cançó de l'estiu del 2013 –si és que el concepte “cançó de l'estiu” encara funciona– hagi estat Get lucky dels humanoides francesos Daft Punk, amb la guitarra convidada, sempre precisa i genial de Nile Rodgers, cofundador de Chic, un dels grups que més va contribuir a la respectabilitat de la música disco a final dels anys setanta, amb èxits globals com ara Le freak i Good times. Ho va fer mentre uns quants talibans rockers es dedicaven a cremar piles de discos d'aquella satànica música de ball als Estats Units, després del tsunami de Saturday Night Fever. Poc després, els Rolling Stones saltaven a la pista de ball amb Emotional rescue i Queen aplicava a Another one bites the dust una línia de baix que recordava sospitosament l'estil de Bernard Edwards, l'altra meitat de la Chic Organization.

La música disco, però, sempre ha estat efímera gairebé per definició, com pràcticament tot el relacionat amb l'oci nocturn, en què les modes i tendències, generacions, passions i la sort dels locals canvien amb rapidesa, sense que després en quedi gairebé ni rastre a la nostra memòria personal i col·lectiva, potser per la mateixa foscor de la nit, o en casos extrems, per l'amnèsia que afecta, per exemple, els protagonistes de la pel·lícula The Hangover, més coneguda entre nosaltres com

Resacón en las Vegas.

Durant l'elaboració d'un projecte de recerca per a l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro –premi Jordi Comas–, he conegut alguns dels pioners que van aixecar les grans discoteques de Platja d'Aro i que, des de mitjan anys seixanta, van convertir aquesta localitat en un referent nacional i internacional com a destinació turística en què van arribar a tenir tanta o més importància els locals nocturns com les platges. Darrere aquests clubs i discoteques hi ha personatges tan singulars com l'alemany Ludwig Huisgen, que va dirigir Tiffany's durant tres dècades; el pied noir –així es presenta– Stanley Bouana (Orà, 1934), que va ballar amb Brigitte Bardot al cinema abans d'obrir el Paladium original i que ara regenta el Memory Famous Club, i el suís Urs Ammon, que fa més de trenta anys que és al capdavant del Malibú. Els seus records d'una època daurada i probablement irrepetible lluiten contra l'oblit que simbolitzen el gran solar on hi havia Maddox i les ruïnes de Pacha.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.