Equilibris

En política no sempre són faves comptades, perquè la diplomàcia i l'estratègia tenen un pes específic a l'hora de mantenir l'equilibri entre el que volen els uns i que el que desitgen els altres. Aquesta és l'essència dels pactes de govern, que se situen a mig camí entre cedir i exigir, entre la persuasió i la dominació, entre la ingenuïtat i l'astúcia, entre la prudència i l'arrauxament. I així, es garanteix la governabilitat. Però fins a un límit. En determinades situacions, l'equilibri és impossible de mantenir perquè ja s'han fet tots els malabarismes possibles. I la balança cedeix i cau. El cas més recent el trobem a Vidreres. ERC ha abandonat el govern municipal que compartia amb CiU perquè l'alcalde, el convergent Jordi Camps, no ha fet gaire ús de la diplomàcia, ni de la persuasió, ni de la prudència. Ha decidit tirar pel dret en diverses qüestions: per exemple, ha contractat unilateralment un assessor sense el vistiplau dels socis d'Esquerra i els ha ocultat que Antifrau els està investigant, entre d'altres. Com a alcalde, té la potestat de prendre les decisions que cregui més convenients, però sempre assumint el que això suposa: desequilibrar la balança i quedar-se sol al govern.