Opinió

opinió

La mestra de foraster

El PP té una especial mania a buscar-se problemes lingüístics allà on no en tenia

Fa un temps vaig ser a Mallorca, per feina. Les coses van voler que trobés allà una antiga amiga, gironina, casada amb un gironí, que havia recalat allà després d'una llarga estada a les Canàries. Tenia tres filles ja grandetes –diria que anaven dels 18 als 25, però això ja és imaginació meva–. Boniques perquè sí, educades i feineres. Totes tres parlaven en castellà. No et pensis –em va confessar la mare–, quan anem a Girona parlen el català amb tothom, però aquí, els fa cosa. I ho vaig mig entendre, perquè és força estès entre els illencs el costum de passar-se al castellà quan no els parles amb l'accent característic.

De fet, pel que sé, a Mallorca tenen clar que al món hi ha mallorquins, forasters i estrangers. Si es posen a precisar una mica més, distingeixen entre mallorquins, maonesos i eivissencs, i també separen catalans i valencians. La resta de peninsulars són considerats forasters. Algun paper que he trobar sobre el tema admet que els bascos i els canaris en queden a part, però no ho tinc clar. En tot cas, són anomenats forasters tots aquells peninsulars que parlen castellà.

Al blog Isabel y los lápices de colores trobo un text que es titula Diario de una profesora interina, en el qual explica que ella, quan arriba a una escola nova, és coneguda immediatament com la mestra de foraster, perquè li assignen les classes de castellà. És d'una lògica aclaparadora: la llengua que parlen els forasters és el foraster. La professora del blog s'ho agafa bé: “Se entiende por foraster a cualquier persona que provenga del resto del Estado Español, con la excepción de Cataluña, País Basco/Navarra y Galicia. Los de Valencia... se asocian según como hablen o a quien voten.”

Ara, si el govern del PP de ses Illes se surt amb la seva, quan s'acabi la vaga que li han plantejat els mestres descontents amb les últimes lleis de llengües, la senyoreta de foraster tindrà feina assegurada. Ja no seran els pares els que triïn la llengua en què s'ensenyarà els al·lots. Com que es veu que no triaven bé, s'ha establert per llei el trilingüisme: una tercera part de les assignatures es podrà impartir en català, una tercera part en foraster i la resta en estranger (anglès per dir-ho en termes acadèmics). El PP té una especial mania a buscar-se problemes lingüístics on no en tenia. La gent del PP sempre són grans defensors del foraster allà on actuen, manin o no manin. Són gent fina, gent de supòsit, gent que es fa amb els forasters: els militars, els policies, els jutges, els inspectors d'hisenda, els recaptadors de contribucions...

En fi, si aprenen anglès de veritat, alguna cosa hauran guanyat amb vista a trobar feina el dia de demà. Ni que sigui de cambrer o de guia turístic. O per emigrar nord enllà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.