Opinió

plaça major

Plató a la caverna del Facebook

El país ha assolit un reconeixement que alguns només poden intuir des de les ombres de la caverna del peix al cove

El diàleg i la discussió ens permeten avançar en coneixements i sobretot enriquir-nos amb altres parers, diferents de la nostra percepció personal o ideològica. Segons els Diàlegs de Plató, les discussions més enriquidores són amb els que no comparteixen, parcialment o totalment, els criteris propis. El ciberespai ens proporciona noves cavernes, seguint els mites platònics, on podem estendre la discussió sobre l'actualitat amb amics, coneguts o saludats virtuals. Així amb el Facebook, és habitual mantenir converses polítiques amb amics que no estalvien crítiques als polítics en general, i en especial als dels equips de govern.

Darrerament, bona part d'aquestes discussions, amb un bon amic, la vàrem tenir sobre l'acord de finançament pactat entre els governs català i espanyol. Si les coincidències ideològiques en general són llunyanes, en particular en aquest tema hem arribat a les antípodes. A banda de les consideracions econòmiques que s'han reiterat aquests darrers dies, el vistiplau dels operadors econòmics i l'aprovació de la majoria parlamentària, hi ha altres referents a tenir en compte, per esbrinar sobre la bondat de l'acord. El gruix de les crítiques provenen del retard, que per sí no és incompliment, i de la quantitat, que és la més important amb diferència de les que històricament ha rebut el nostre país. L'origen partidista de les crítiques coincideix amb el feble argumentari dels seus emissors. Els dos grans partits de l'oposició, que ja havien anunciat la seva negativa a tot tipus d'acord, mentre que a uns els sembla que és una misèria, per als altres mereix la consideració d'un excés que l'Estat no podrà assumir. I mentrestant les comunitats autònomes que s'havien afegit a les crítiques, moltes vegades de forma cavernícola, sense el sentit platònic de l'expressió, ara fan cua darrere dels catalans per aconseguir un tracte similar.

Els grans opositors a l'acord han rebut la notícia amb el pas canviat, han corregut a consultar els seus referents de capçalera que, desbordats per la realitat, han recorregut a maximitzar unes aspiracions, concert econòmic, que ni s'havien plantejat mai com a eixos de negociació, i ells mateixos s'havien encarregat de podar quan tocava amb l'aprovació de l'Estatut. Per això, més enllà de la intuïció econòmica, crec que l'acord per al finançament del país és bo. El país ha assolit un reconeixement que alguns només poden intuir des de les ombres de la caverna del peix al cove.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.