Opinió

Món global i educació

Escolti, Wert, l'educació no és com una cadena
de producció:
cal posar-hi el cor

Diuen que “el millor per a motivar una persona consisteix a escoltar-la.” Possiblement és cert. Així actua el Consell Escolar de Catalunya, en la seva jornada anual de reflexió (consescat.cat), enguany el 9 de novembre a Lleida. El tema del 2013?: “Jovent i educació en l'era de la globalització.”

Imagineu un país on els responsables de l'educació escoltessin? On les mesures per a millorar l'ensenyament no depenguessin de criteris electoralistes o d'interessos econòmics? On no s'enverinés l'escola amb la ideologia? Costa d'imaginar, eh? L'Estat és barroer, en això: emana una tensió plena de domini, miopia i mesquinesa. Què queda encara sa?: força famílies, on es dóna a cadascú allò que necessita i se li demana el màxim que pugui aportar; i escoles i instituts, curulls de docents generosos que exigim el millor de cada alumne, comprenent-lo i donant-li suport quan no hi arriba. El “sistema” gangrena tot plegat quan redueix els estudiants a dades estadístiques o fa dels mestres simples “costos laborals”. L'ensenyament no és una simple “gestió” administrativa. Estan obcecats: només volen uns números PISA que els facin famosos. Trist objectiu per al futur de milers de ciutadans.

Vostès i jo desitgem un futur millor. Aquest objectiu va lligat a l'ensenyament preuniversitari. Ara bé, el món s'ha globalitzat, i cal ser conseqüents. Han sentit a parlat de l'“internet de les coses”?: justament avui en comença a Barcelona el Fòrum Mundial (iotwf.com), on s'analitza la immensitat d'objectes, singularment identificables, virtualment similars a l'estructura de l'univers d'internet. Tot i que la globalització és transversal –ciència i religió, moda i esports, finances i energia–, bàsicament dibuixa una nova cosmovisió: la volatilitat dels llocs de treball, els riscos difusos, la intolerància a la inseguretat (Innerarity).

Aquí creixen els joves catalans. El 1999 vaig escriure una tesi, aleshores arriscada, L'horitzó tecnològic de la condició humana. Vaig quedar ben curt. Des del 2009 hi ha més “objectes” connectats a internet que no pas éssers humans i el 2020 arribarem a 50.000 milions de “coses” en xarxa. Ara mateix, el projecte The planetary skin (NASA i Cisco) és un autèntic sistema nerviós del clima mundial. La digitalització canvia aquest món: hi estem preparant bé el jovent?

Estem educant com fa 800 anys: les universitats són el principal model social de coneixement i aprenentatge. Llur docència i estil d'avaluació perviuen a canvis socials radicals com la impremta, la màquina de vapor, el telègraf o els ordinadors. Els cursos oberts (MOOC) són massius però es redueixen a un nou suport. Es proposa un nou “currículum bimodal” (Marquès), que eduqui per a la “tercera revolució industrial” (Rifkin), combinant memorització, desenvolupament competencial, avaluació continuada i una acurada acció tutorial. Però encara hi ha guillats que ho redueixen tot a l'ús de tauletes o a manegar-se en anglès. Com encertar-la?

“A la majoria de les persones prefereixo donar-los la raó ràpidament, abans que haver-les d'escoltar”, deia Montesquieu. Jo, en canvi, em sento joiós que a Catalunya ens escoltem, a la jornada 2013 del Consell. Ens en sortirem, fent una feina “humana”, perquè –escolti, Wert!– l'educació no és com una cadena de producció: cal posar-hi el cor. Els sistemes han d'estar sempre al servei de les persones.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia