LA GALERIA
Desè premi Anglada
Figueres disposa de l'institut públic d'educació en actiu més antic de l'Estat
L'institut Ramon Muntaner de Figueres acaba d'atorgar el premi Maria Àngels Anglada número deu a Lluís Llach per la novel·la Memòria d'uns ulls pintats. Els instituts d'ensenyament mitjà no solen traspassar el límit de premiar alumnes propis o aliens en concursos literaris que hom sol convocar generalment per Sant Jordi. Però heus ací que el centre figuerenc fa deu anys que va establir un premi de narrativa “extern”, és a dir, al marge de les pràctiques de redacció dels nois i noies (que també tenen el seu), i amb el nom de qui fou professora de la casa a més d'una reconeguda escriptora. Dues raons ajuden a entendre-ho. Francesc Canet ha estat i és director del Muntaner des de fa més d'un quart de segle, exceptuant els anys que fou diputat; Canet, home de fronts diversos, una de les iniciatives que va escometre fa una dotzena d'anys fou d'instituir un guardó que portaria el nom d'Anglada en col·laboració amb l'Ajuntament; però en no trobar al consistori de llavors la complicitat que el d'avui hi dedica, va decidir tirar pel dret i, amb la benedicció de la família, plantar el premi. No cal dir que les institucions que administren el diner públic ho van fer i ho fan econòmicament possible, sobretot la diputació de Pàramo primer, els consistoris de Vila i Felip després, més el Consell Comarcal. La resta ha estat afegir llenya al foc al llarg d'una dècada que ja inclou tres baixes: Dolors Curet, conserge i ànima de la infraestructura domèstica; Emili Teixidor, el primer guardonat, i Pere Fages, membre del jurat. Hi ha una segona raó que fa escaient el premi a l'institut Muntaner. El curs vinent la casa celebrarà el 175è aniversari, la qual cosa la manté com a centre públic d'ensenyament mitjà en actiu més antic d'Espanya; sis anys després d'inaugurar-lo, el director figuerenc va ser cridat a Girona per obrir el 1845 l'actual Vicens Vives. Durant aquestes llargues dècades, l'institut ha estat l'entitat cultural més prestigiosa de l'Empordà i mare o seu de moltes altres que hi nasqueren o s'hi aixoplugaren: l'Escola d'Agricultura s'hi refugià el 1860 quan anà tancant el casal de Fortianell; l'Escola de Belles Arts ens explica M. Seguranyes que hi nasqué el 1892 i s'hi hostatjà fins a l'emancipació, el 1917; el museu de l'Empordà va tenir-hi les col·leccions des dels inicis, el 1885, fins que se n'anà a la Rambla, el 1971; l'Escola d'Arts i Oficis Clerch i Nicolau, acomboiada per l'staff de l'institut, no hi nasqué de miracle...
Etcètera. Idò, calia afegir-hi un premi literari!
