Gent que fa coses

Aquest dies de Fires, i parlo de Girona perquè acabem de tancar-les però l'exemple és vàlid per tot el territori, i per tots els pobles i ciutats que organitzen activitats amb barraques, he vist un munt de gent que en comptes de passejar-se per les atraccions, donar volts per la ciutat o participar en alguns del molts actes que s'hi organitzen, es posava roba de feina i passava unes quantes hores d'un o de diversos dies, darrera d'una barra servint frankfurts, botifarres, cervesses o ratafies o, pitjor encara, exercint de policies de paisà demanant carnets d'identitat per tal d'assegurar-se que no servien alcohol als menors. Però no és aquesta la qüestió. Molta gent, joves i pares de joves i nens, ha fet una feina pel comú per tal que una entitat faci uns quants euros que li permetin fer números al llarg de l'any després d'organitzar les seves activitats. Per exemple en un club esportiu, al qual se li paguen quotes, però que aquestes no són suficients per garantir l'activitat de tot l'any.

I de fet és això el que em meravella. Hi ha molta gent que paga la seva quota i no en vol saber res més, o pitjor, es creu amb el dret de queixar-se de tot. Però hi ha molta d'altra de gent que sap que perquè una entitat, un club, el que sigui, funcioni, cal fer feina bruta que vol dir en el millor dels casos dedicar moltes hores treballant a fons perdut. D'acord, això passa quan hi tens els fills, però està bé que sigui així i que la gent treballi pels altres.

Hi ha molta gent que si no existís caldria inventar-la. En totes les entitats o clubs, n'hi ha un o més d'un. Tots els coneixem. I cal fer-los un homenatge perquè, si no, les coses no funcionarien. En la majoria de casos no són els president, però són insubstituïbles. Hi ha molta gent que fa coses, que les fa pel bé comú i que permet que en aquestes èpoques de crisi les coses vagin rutllant. I que tan serveix per rentar la roba d'un equip, com per ser el darrer a tancar els llums del camp o la pista. O per organitzar una barraca , a les Fires, a la festa major del poble, a la quina de Nadal o en el torneig de que s'organitza el maig perquè falten mil o dos mil euros de bar per quadrar els números. Aquest és un homenatge a tota aquesta gent sense la qual no funcionaria aquesta societat civil imprescindible a les èpoques que el diner públic no arriba ni ha d'arribar a per tot però en la qual continua havent activitats que són del tot necessàries.