Que la moderació no ens faci traïdors
Hem passat una etapa amb una sobredosi de moderació. Ja ens passa això, als catalans. Sempre que hi ha alguna cosa en perspectiva, surt allò del seny i la rauxa. Però, és clar, sempre amb la voluntat de fer-nos entendre que el seny és primordial. Ho diuen així, els de fora sobretot, però també els de casa. Com si ens faltés el seny quan decidim fer alguna cosa que no els agrada. Aquesta vegada el seny s'ha disfressat amb la paraula moderació. I vinga, ja han començat a sortir moderats explicant com n'hem de ser, de moderats, per no prendre mal. És una manera de dir que cal un cop més renunciar a tot allò que creiem que és nostre perquè els de sempre continuïn anant a cavall.
La moderació no és dolenta i es pot ser molt moderat i independentista, o espanyolista o federalista, que, s'ho poden creure, n'hi ha. Ser moderat no vol dir, però, renunciar a fer passos endavant i la moderació que ens volen vendre els falsos moderats és molt similar a la prudència aquella que no ens havia de fer traïdors. I molt similar a la continuïtat de l'statu quo, del canviem alguna petita cosa perquè tot continuï igual. Igual que en els darrers tres-cents anys. I és que l'independentisme –podem dir-ne així, no?– els espanta precisament perquè és moderat, perquè no demana la lluna sinó coses molt naturals i normals. Per això pateixen quan Junqueras va a les televisions espanyoles i descobreixen que no té cua ni banyes ni és un dimoni, ni crida, ni insulta. Només les engalta amb aquell to professoral l'una darrere l'altra. Per això els espanta Mas, perquè no és aquell ésser malèvol que voldrien que fos, una persona que fes declaracions forassenyades i que digues una bajanada darrere l'altra. No, el president és un senyor que diu coses amb molt de sentit comú i que les diu en diversos idiomes que molts dels capitostes espanyols no dominen ni a la intimitat. Per això els espanta, perquè aquesta gent és com la majoria de catalans, que han dit prou. I que ja no es creuen les promeses d'una Espanya que, de fet, deixa de fer-les. Espanya ja ha dit que no, que res de consulta, que res de democràcia, que ja en parlarem de si se n'emporten una mica menys i que potser hi invertiran una mica més. Res, que ens volen moderats, que vol dir callats i amb el cap cot. Però arriben tard.
