Primavera

L'hivern no dura sempre i és sabut que, fins ara, la primavera no falla i arriba quan toca. En els cors joves, diuen, les fantasies acumulades durant l'hivern agafen cos durant la primavera. La contenció acumulada que la primavera sembla alliberar es fa molt evident als països freds. Allà, el seu adveniment provoca un trasbals, una commoció. L'aparició d'un clima més benigne és rebut amb celebracions i rituals. A Rússia, Stravinsky va compondre la peça musical més influent del segle XX (La consagració de la primavera) a còpia de sons i ritmes sincopats que volien evocar els rituals pagans de fertilitat, amb el sacrifici d'una jove que moria de tant ballar. Una mica de bon temps i l'ànima russa entra en estats d'exaltació descomunals i tremebunds. A Anglaterra, ha estat reglamentari que el lector del The Times que sent per primer cop el cant d'un cucut n'ha d'informar puntualment en una carta al director. La presència d'aquesta au migratòria es considera el senyal inequívoc de la bona nova. El music anglès Frederick Delius, just l'any abans de l'estrena del ballet de Stravinsky, va compondre una cerimoniosa peça titulada, precisament, En sentir el primer cucut. Tot i les variables que puguin introduir els lectors del The Times, la tradició diu que el primer refilet d'un cucut en aquella illa sol ser el 14 d'abril. L'abril, aquí i allà, és un mes que sempre ve carregat de glòries… incertes. A Catalunya, especialment a la franja litoral, la primavera és molt més matinera. L'anunci del nou cicle fèrtil de la natura queda inscrit en les margeres de camps i camins: l'aparició dels primers espàrrecs. Estic en condicions d'afirmar que ja se n'han vist. Aquestes plantes silvestres presenten unes tiges tendres però erectes que permeten constatar d'una manera substancial i comestible que tenim la primavera a tocar. Amb permís de Stravinsky i dels anglesos, a Catalunya la primavera queda ritualment consagrada amb la degustació de la primera truita d'espàrrecs.