Opinió

Mòbils i escola

El model pedagògic ha de permetre l'ús de les tecnologies amb la mateixa normalitat amb què els alumnes les utilitzen fora del centre educatiu

Aquesta setmana s'ha celebrat a Barcelona una nova edició del Mobile World Congress. Durant aquests dies a la ciutat es respira un aire innovador, una sensació que les marques i les entitats vinculades a les tecnologies de mòbils i tauletes ens porten novetats que ens canviaran la vida en els propers –anava a dir anys– mesos. Per uns dies vivim immersos en el món de la connectivitat, la simultaneïtat i la voràgine comunicativa.

Aquesta febre per estar permanentment connectats afecta joves i grans i, en molt bona part, infants i adolescents. A partir d'una certa edat qui no té mòbil intel·ligent és vist com algú estrany, cosa que li resta de seguida possibilitats d'interacció amb els seus iguals. Correm el risc que aquí s'obri una fractura social rellevant, per les connotacions que comporta, si uns adolescents i joves poden accedir a aquestes tecnologies de darrera generació mentre uns altres en queden exclosos.

I davant d'aquest fenomen quina resposta ofereix l'escola? D'aquí a poc temps les tecnologies que en els darrers anys hem introduït a les aules (portàtils, pissarres digitals, llibres electrònics, etc.) semblaran andròmines davant les possibilitats que els mòbils individuals, polseres, rellotges digitals, tauletes compactes, etc., oferiran. I què farem aleshores? Direm als alumnes que els deixin fora del recinte escolar? Aquest problema ja està passant però s'agreujarà en el futur. Serem capaços de convertir aquests estris tecnològics en aliats per a l'aprenentatge eficient de cada alumne? I si això es planteja, com podrem garantir que la totalitat de l'alumnat en disposi? Per poder donar una resposta efectiva a aquests interrogants ens cal, ara, renovar el nostre model educatiu per fer viable en el futur les respostes que, davant d'aquests reptes, ens puguem plantejar.

Més enllà d'anar dissenyant assignatures o temes específics que introdueixin l'alumnat, per exemple, en el món de la creació d'apps per a mòbils (com ja ara ho estan fent 196 centres de secundària catalans), hem de plantejar-nos un model pedagògic i organitzatiu que permeti l'ús de les tecnologies amb la mateixa normalitat amb què els mateixos alumnes les utilitzen fora del centre educatiu. I per això caldria gestionar el currículum escolar de forma molt més personalitzada, prioritzant els coneixements bàsics i sabent identificar-los i categoritzar-los –esbrinant el seu valor– també en la xarxa. I per a l'accés a aquesta xarxa i contrastar la informació, compartir-la, editar-la, etc., els aparells mòbils o tauletes del mateix alumne, o que el centre li faciliti, han d'esdevenir tan habituals com ara ho són el bolígraf o el llibre. Alhora, aquest plantejament comporta un nou tipus de docència, molt més propera al mentoratge i al guiatge personal i de grup, que garanteixi l'accés als coneixements rellevants de la totalitat de l'alumnat –amb els dispositius que sigui– però prioritzant i distingint els diferents interessos, talents i potencialitats de cada alumne. I aquesta nova concepció de l'ensenyament posa en crisi l'actual model homogeneïtzador en què tothom ha de fer el mateix, de la mateixa manera, en el mateix període i utilitzant idèntiques eines. Justament els nous recursos tecnològics ens permeten fer tot el contrari. Caldrà, això sí, imaginació i creativitat per evitar les fractures que es poden produir i, sobretot, per convertir l'escola en un instrument preventiu, i no pas còmplice, d'aquestes fractures.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia