Virus

La comunitat cel·lular esvalotada. Ressuscita un virus de fa trenta mil milions d'anys. Vivia en un xalet congelat de Sibèria. No sueu: inofensiu. Dius virus i ja t'has de posar una bossa del súper per protegir-te. Normal. El virus és un agent infecciós microscòpic que és incapaç de créixer o reproduir-se si no és dins una cèl·lula hoste. El virus et mata a domicili mentre esteu tots dos arrebossats al sofà. Hi ha virus que ressusciten i altres que viuen eternes joventuts. Els viròlegs es freguen les mans amb Catalunya: el lerrouxisme, el failangisme (fusió de Falange i FAI), els que feien córrer que el catalanisme és un invent burgès... Milers de toxines que en els moments clau han destruït el nostre organisme. Ho veia l'escriptor Joan Sales durant la Guerra a casa: “Cada vegada estic més convençut del paper que en molts esdeveniments, que altrament resultarien incomprensibles, han jugat els agents dobles, els provocadors, els personatges més sòrdids i més tèrbols.” S'ensumen virus. El contagi és fàcil. Difícil de demostrar. I t'agafa en el moment més enèrgic...

Li va passar a Josep Maria Trias Peitx, secretari general d'Unió durant la Guerra. Des de 1936 salvant milers de vides. Primer per fugir de la violència, després per sortir dels camps de refugiats. Exiliat va descobrir la coalició entre l'anarcosindicalisme i el contraespionatge alemany. Molts anarquistes no ho sabien, però l'estat major nazi (amb connexió franquista) tenia homes a la FAI que la dirigien cap a una banda: destrucció de Catalunya. Ell salvant i altres destruint. Va guanyar la mort. Prenguem nota d'una Guerra que d'inici podia haver estat guanyada: “Els catalans som molt particulars. És el que deia el meu sogre: quan tenim una pistola als dits i estem davant d'un altre que també té una pistola, ell tira i ens mata, perquè nosaltres abans de tirar pensem «si el premo…», i ja està llest, l'altre ha tirat abans.” No dubtem: hi ha virus. Disparin amb eucaliptus, baf o aspirines, però disparin prevenció.