L'ètica i el futur de Catalunya
No podem concebre una Catalunya independent que no tingui un profund sentit ètic
Ens trobem en un moment preocupant. Vull parlar en llenguatge de l'ètica. L'actitud tancada del govern espanyol a les legitimes pretensions de Catalunya situa el conflicte en un atzucac, sense que, per ara, es pugui albirar el seu desenrotllament i final. Quins són els paràmetres ètics del seu comportament? S'ho ha plantejat així?
Penso que hem d'avaluar quines són les nostres possibilitats i quins són els camins més aconsellables per arribar a la nostra fita. Sabem que és molt difícil. Hem de reconèixer que la posició catalana no és, dissortadament, unitària, car, no podem oblidar, que som una societat molt complexa, mestissa i que sempre tindrà un percentatge de ciutadans que se sentiran més espanyols que no catalans, per les raons que siguin. Com a contrapartida tenim la nostra arrelada i ferma identitat col·lectiva, presidida per la nostra catalanitat.
Els catalans comptem amb una potent societat civil, en bona mesura representada per l'Assemblea Nacional Catalana i els partits polítics que es reclamen ser catalanistes, que van des d'una certa esquerra, fins a una dreta autòctona, sovint dialogant. Dissortadament, la seguretat que puguem tenir en la fermesa del manteniment de les seves conviccions, en els objectius nacionals, de certs partits, depèn molt de les circumstàncies i dels seus propis interessos. Enfront hi ha els partits espanyolistes, la força dels quals no podem menystenir, totalment oposats i bel·ligerants.
Pel que fa a l'Assemblea Nacional Catalana, ha obtingut resultats remarcables que hem d'avaluar adequadament, i hem d'agrair el que ha fet, però hem de plantejar si ara es tenen molt clars els objectius a assolir i de quina manera. El seu paper és fonamental, però els seus líders, si és que existeixen, han de comprendre que l'objectiu d'assolir la independència de Catalunya, té un condicionant fonamental: no podem concebre una Catalunya independent que no tingui un profund sentit ètic, en tots els sentits, i sobretot els de tipus polític. Sóc perfectament conscient que la concordança entre ètica i política és difícil, però hem de pensar que per a nosaltres és indispensable. En tot cas, i siguin quines siguin les circumstàncies
Altrament, podem assolir la independència amb els mateixos defectes actuals que patim? Òbviament, és impossible imaginar una societat sense tensions, conflictes i defectes, però la crisi actual que patim no pot seguir existint. Tinc molt en compte el concepte de canvi social, i faig una especial insistència sobre la dimensió ètica del nostre futur, sempre molt problemàtic d'assolir. Però la que existeixi, cal que s'hi aproximi, com a condició essencial. Pot semblar que aquest enfocament sigui irreal, però hem de lluitar per assolir-lo d'alguna manera i in extenso.
Estic convençut que la nostra societat civil, i les institucions que la representen, han d'acceptar que els objectius cal que estiguin molt influïts per l'ètica, i tractar de defugir els interessos partidistes o col·lectius que només defensen exclusivament la seva ideologia i els interessos particulars
Un exemple de la manca d'ètica del govern espanyol és l'ofensiva feta per les ambaixades espanyoles contra la decisió de les institucions catalanes d'esdevenir independents. No conec gaire el contingut dels atacs i de les imputacions però, si tenim en consideració la política informativa del govern espanyol, hem de témer molt seriosament que el que diuen no es correspongui amb la realitat. És a dir, es menteix... Que trist que es faci ús d'aquests procediments absolutament rebutjables. Quan ells afirmen que tots som espanyols, i que ens uneixen llaços molt profunds, on és l'ètica del govern espanyol?
En el camp de l'educació el paper de l'ensenyament de l'ètica hauria de ser bàsic, i ara no ho és, des de la primària fins a la secundària i la universitària. Hem de començar per aquí, per tractar d'aconseguir una Catalunya democràtica autèntica en la qual els principis ètics siguin sempre respectats. Altrament, no obtindrem la Catalunya que molts somniem. Sense l'ètica no podem viure els que ens considerem demòcrates i respectem els drets humans i el principi de la bona convivència. En conclusió, crec que guanyarem la nostra lluita, però hem d'estar èticament preparats per si dissortadament no fos així.
