La columna
Espanya és franquista
L'autonomisme, la plurinacionalitat i el plurilingüisme són avui paper mullat
El director de la RAE ha explicat que per definir el franquisme com a dictadura van caldre debats intensos i dues sessions plenàries. Això ben entrat el segle XX. En termes generals, Espanya continua sent franquista per voluntat pròpia. Durant la transició, quan les forces repressives mantenien el poder intacte, la democràcia anava amb peus de plom. Es va acceptar un rei imposat per Franco i es va redactar una constitució amb les baionetes al clatell, però, a mesura que els franquistes s'han anat morint per llei de vida, en lloc de fer una revisió crítica del franquisme, Espanya l'assumeix. L'autonomisme, la plurinacionalitat i el plurilingüisme són avui paper mullat, torna el discurs buit i ranci de la “unitat dins de la diversitat”. Centralisme, uniformisme, anticatalanisme i autoritarisme són trets heretats del franquisme i conreats amb delectació.
Dos exemples flagrants de pervivència del franquisme són els símbols de l'Exèrcit de Terra i el de la Guàrdia Civil. Qui ha fet el servei militar recorda l'àliga imperial amb la creu de Santiago al mig que figurava a les gorres i en multitud d'objectes i dependències oficials. La gallina, se'n deia irònicament. La mateixa àliga i la mateixa creu continuen sent el símbol de l'exèrcit espanyol d'acord amb les disposicions franquistes sobre símbols i uniformitat militar de 1943.
Un altre símbol sorprenent en una societat que es declara democràtica és el fascio de l'escut de la Guàrdia Civil. Tradicionalment els uniformes duien només una G i una C, però la dictadura ho va canviar per un emblema netament feixista format per una espasa i un fascio, amb la destral netament destacada. Dues armes de tall no són la millor ensenya per a un cos que es diu civil i que ha de garantir la llibertat i la seguretat del poble. Però ningú no s'hi fixa. Forma part del continuisme franquista en què tan còmoda se sent l'Espanya del segle XXI.
