Cinquanta-un gols
Des del 2010,
els governs estatals
han promogut,
com a mínim, cinquanta-una modificacions legislatives en matèria laboral i tributària
que han perjudicat clarament les empreses
L'estadística de la lliga espanyola de futbol de primera divisió de la darrera temporada, la 2013/14, aporta la informació que cinquanta-un gols van ser els que va encaixar l'equip de l'Espanyol en tota la temporada, en la qual va quedar catorzè. No es pot fer una analogia exacta, però si es pogués imaginar la particular competició que l'equip dels empresaris ha jugat les darreres quatre temporades defensant els seus interessos en la lliga de la competitivitat, s'arriba a la conclusió que s'han classificat a la part baixa de la taula. I el campió, cada any i sens dubte, ha estat l'equip del govern central. Així ho indica el recent estudi de Cecot que posa de manifest que des del 2010, els successius governs estatals han promogut, com a mínim, cinquanta-una modificacions legislatives en matèria laboral i tributària que han perjudicat clarament les empreses, el seu funcionament i els seus comptes de resultats. En llenguatge futbolístic, ens han marcat cinquanta-un gols i per l'escaire.
Com és obvi no puc fer aquí una relació exhaustiva però qui hi estigui interessat pot trobar-ho al nostre web, “Recull de 51 modificacions legislatives que perjudiquen la competitivitat empresarial”, degudament quantificat. Això sí, en voldria destacar alguns. En aquests darrers anys s'han incrementat les bases de cotització a la Seguretat Social més que el doble de la inflació, s'han incorporat nous conceptes de cotització de manera que el que abans es considerava despesa ara es contempla com més retribució, i s'han eliminat diverses bonificacions en el Règim General amb un impacte de 1.660 milions d'euros anuals. En l'àmbit tributari destaquen l'increment de l'IVA o els augments dels tipus de l'IBI, un despropòsit en moments d'evident baixada dels valors immobiliaris. També s'han incrementat els pagaments a compte de l'impost de societats, que ha suposat una disminució de recursos líquids en determinades empreses, o el restabliment de l'impost sobre el patrimoni per re-gravar uns estalvis que prèviament ja han pagat impost, o s'han restringit molt les possibilitats de deducció de les bases imposables negatives.
És hora d'extreure algunes reflexions. La primera és com a mínim desconcertant; el govern de torn, del partit que sigui, prioritza els seus interessos i pressupostos carregant-los a compte dels ingressos i estalvis de les persones jurídiques i físiques de manera unilateral. Sembla una obvietat que els polítics entenguin que per acordar mesures primer han de conèixer l'opinió dels qui se'n veuran afectats. La dinàmica del diàleg entre parts, i al mateix nivell, encara no està vigent. Els convindria comportar-se racionalment i respectuosament amb els clients, que som els ciutadans i les empreses. La segona és que les institucions que representem els empresaris hem de fer una reflexió del nostre paper. No és admissible ni és la dinàmica dels països seriosos acceptar mesures introduïdes unilateralment. O estem per dialogar, negociar i acordar o ens tornem irrellevants. I tocaria fer-nos respectar. De fons, com a societat empresarial, hem de prendre més protagonisme i actuar amb més compromís i responsabilitat. Junts, dialogant, prendríem millors decisions. Per no descuidar el permanent desafiament de construir les bases de competitivitat del nostre país. La conclusió final s'imposa per la gravetat; mantenir les inèrcies ens porta que ens facin gols, i per sota les cames.