Margallo: ‘è pericoloso sporgersi'
Aquest és, doncs, el sistema vigent. No permetre que cap actuació estatal o pública pugui tenir un resultat positiu per a la primera comunitat exportadora, turística i captadora d'inversió estrangera privada
Espanya és un país realment pintoresc per la seva absoluta manca d'exemplaritat i la seva culpable tolerància dels abusos perpetrats en matèria tributària i en el terreny penal pels poderosos membres de l'establishment que ara s'anomena casta. En efecte, aquesta gent que viu per damunt del bé i del mal aconsegueix, a la pràctica, allò que en anglès s'anomena to get away with absolute murder. Vegin, si no, el cas de la difunta duquessa d'Alba, investigada amb tota la pausa per Hisenda des del 2008, any en què va tributar 141 euros i a l'any següent en què la declaració li va sortir negativa amb una devolució de 900 euros. És així que la duquessa va confiar diners a Suïssa al mafiós Goo Ping (dos anys de presó) i va seguir cometent tota mena d'irregularitats que ara, un cop morta, no es podran fer pagar als seus hereus. En resum, una vergonya per a l'agència tributària i el ministre Montoro i un motiu de gran indignació per als ciutadans que paguen sense escapatòria.
És, doncs, en un país amb un tracte tan desigual, l'intuitu personae entre uns ciutadans i els altres, que, ara, el ministre García Margallo es despenja amb la proposta de prohibir a la Generalitat de Catalunya l'obertura i el funcionament d'oficines de promoció econòmica a l'estranger. És curiós que mai ningú des del govern central hagi expressat cap voluntat de fer tancar les múltiples delegacions d'altres autonomies. Ans al contrari, a la delegada de Castella i Lleó a la UE (Sra. Tejerina), com a prova de reconeixement a la seva tasca, l'acaben de nomenar ministra d'Agricultura. En el seu cas, per tant, la promoció era un mèrit digne de recompensa. En canvi quan les actuacions es fan en benefici de Catalunya, passen a ser un element de distorsió que cal reconduir a la disciplina del govern central per raons de coordinació i estalvi. Tot plegat em recorda allò que diuen els italians que andando de questo passo, anche il Pippino sarà fatto Síndaco (és a dir, que al pas que anem, fins i tot al Pepet, el faran alcalde) i, naturalment, als catalans ens tornaran a obligar a demanar un salconduit de la policia per poder anar d'excursió a Puigcerdà i la Cerdanya. Que de tracte discriminatori, com a víctimes, en sabem molt. Jo personalment, en un dinar de vuit persones a l'ambaixada espanyola a Tòquio, vaig sentir l'ambaixador vantar-se d'haver trucat a les empreses que volien visitar un grup d'exportadors catalans que havien demanat suport i haver fet la gestió al revés, és a dir, en termes de desaconsellar les entrevistes, perquè no era un grup patrocinat pel govern central. També vaig viure la negativa del govern central (secretaris d'estat De la Dehesa i Fuejo) de retirar la subvenció promesa a la Disney, perquè no va acceptar l'emplaçament d'Andalusia, primer, i d'Oliva –Pego– Alacant, després, amb la Sra. Pressler d'intermediari. Abans París que Catalunya era el raonament igual que aquell antes alemana que catalana de Francisco Pizarro quan EON i ENEL s'havien triat com a beneficiàries de l'operació.
Aquest és, doncs, el sistema vigent. No permetre que cap actuació estatal o pública pugui tenir un resultat positiu per a la primera comunitat exportadora, turística i captadora d'inversió estrangera privada que no necessiti calçador ministerial. Per tant, la reflexió és que potser no se'ns hi ha perdut res com a part d'un estat que ens penalitza i ens vol igualar a la baixa per ancestrals afanys de vampiritzar la zona més dinàmica de l'Estat. Vegin, per exemple, com després d'unes primeres autopistes gratuïtes a tot Espanya i principalment a Madrid, se n'han construït més encara de peatge que, naturalment, perden diners i ara les haurem de rescatar tornant a pagar-les nosaltres amb el nostre dèficit fiscal. Per cert, ja que parlem d'autopistes, potser podríem subratllar com la concessionària s'amaga el dia de la nevada, triga molt a aixecar les barreres i es fa el longuis pocs dies després d'haver pagat un sopar en un pub irlandès a un grup de personatges entre els quals destacaven la cúpula militar (segons un confidencial amb indignació del ministre de Defensa) i el fiscal Romero de Tejada que vol processar el president de la Generalitat. Quines coses, oi?
