Viure sense tu
Cadenats
Avui veurem els grups polítics més diversos segellar el seu amor
M'imagino que si el premi Nobel del 1947 André Gide creués els ponts de París avui trobaria que el seu Prometeu mal encadenat tindria múltiples opcions per acabar ben encadenat, tal com el descrivia Èsquil. Prometeu,
que va robar el foc als déus en benefici dels humans, va patir el càstig de Zeus,
i encadenat al Caucas, va patir el setge d'una àliga que li endrapava el fetge.
I com si fos Sísif, la tortura es repetia l'endemà perquè el fetge se li havia refet de nit. Que per una banda ja era un indici que la medicina regenerativa és un horitzó d'esperança. La capacitat de refer-nos és immensa: tornar-se a aixecar després d'una sotragada, o de guarir les ferides. Gide parla de la llibertat obstaculitzada per la consciència i els remordiments, i Espriu, que també va dedicar uns versos al mite, diu que el somni de llibertat és la cadena que el lliga al “cant dolorós”. Els cadenats, o candaus, han esdevingut arreu una moda simbòlica per exhibir l'amor promès i durador. Els lectors adolescents de Federico Moccia van fer com a Tinc ganes de tu, on els protagonistes col·loquen un cadenat al Ponte Milvio de Roma, i per mimesi ara ja no hi ha pont sense el rastre amorós de ferreteria. Però els excessos fan mal i a París han hagut de treure'ls del Pont des Arts pel risc que suposava un pes de 18,5 tones que va fer malbé una part del pont i amenaçava les barcasses plenes d'enamorats que creuen el Sena, o els mateixos enamorats que passaven pel pont. Però tranquils, que hi ha més ponts que llonganisses. Aquells que s'han examinat de selectivitat han hagut de dir si aquesta mostra d'amor és un llast i si és millor gravar un cor, unes inicials i una fletxa al tronc d'un arbre.
De la mateixa manera, i com que la política fa estranys companys de llit, avui veurem com els grups polítics més diversos segellen el seu amor. Veurem si fan com els amants i els cadenats, i si després llencen la clau, o si la tenen a punt per alliberar el compromís, arribat el cas que es comencin a devorar el fetge i no compleixin ni mig mandat.
