Corsica Libera

De Barcelona a Aiacciu hi ha 550 quilòmetres, a només una hora d'avió, prou distància perquè d'aquesta illa mediterrània no se'n sàpiga, aquí, ben bé res. Durant un segle i mig, aquesta muntanya enmig de la mar va estar vinculada a la confederació catalanoaragonesa, fins que passà a mans genoveses, a mitjan segle XV. Però el 1755, Pasquale Paoli, pare de la pàtria corsa, proclamà la independència de l'illa i la República corsa existí fins al 1769, data de l'annexió a França. Paoli és recordat pels corsos, amb monuments i carrers a la seva memòria arreu del seu país, avui amb una població de 325.000 habitants. Des del 1991, el govern de l'illa és en mans de la Col·lectivitat Territorial Corsa, nom singular per a una realitat també singular, impossible d'harmonitzar en el context de la minsa regionalització francesa.

Ara fa un any, el Front d'Alliberament Nacional de Còrsega (FLNC) abandonava la lluita armada després de 40 anys d'activitat. Desapareixia així el darrer grup armat autòcton d'Europa, vinculat a l'estratègia militar d'alliberament nacional que tenia els seus referents a Algèria, Irlanda i el País Basc. En l'actualitat, l'opció independentista és representada a l'Assemblea corsa pels quatre diputats que hi obtingué Corsica Libera, liderat per Jean Guy Talamoni, el grup que està donant mostres d'una gran maduresa política, en aquests moments. Mantenint a l'horitzó l'estratègia independentista, han estat capaços de promoure un programa mínim de pacificació, reforçament democràtic i reconeixement de la realitat corsa, programa que ha estat aprovat per la pràctica unanimitat de membres de l'Assemblea, amb tan sols tres abstencions. Es tracta de la reivindicació de l'oficialitat de la llengua corsa, la protecció del territori amb un estatut del resident, un sistema fiscal més just, una evolució institucional amb la supressió dels dos departaments, la creació d'una col·lectivitat única i l'eixamplament dels poders normatius de l'illa, juntament amb l'amnistia per als 25 presos polítics, un cop s'ha produït la desmilitarització de l'espai públic i la sortida de la clandestinitat del FLNC.

Per a parlar de tot això ha tingut lloc aquest juny la celebració de la Iniziativa Corsica, a la seu mateixa de l'Assemblea, a proposta del grup independentista, però amb la complicitat total del president cors, Giacobbi, dels Radicals de Gauche, sota la coordinació de Petru Antone Tomasi. Amb una estètica moderna, presidida per la imatge de Pasquale Paoli, s'ha desenvolupat la jornada en qüestió, sota el lideratge moral del socialista Michel Rocard, antic primer ministre de França, casat amb una corsa i que desitja ser enterrat en terra corsa. Rocard, com el també antic primer ministre socialista L. Jospin i l'abans ministre de l'Interior P. Joxe, és protestant i, curiosament, són aquests els tres noms que més s'han preocupat, per la part francesa, de trobar una via política per a l'illa. Hi havia també Roberto Louvain (expresident de la Vall d'Aosta), Francine Demichel (presidenta de la Fundació Universitat de Còrsega), Jean Luc Benhamias (eurodiputat procedent dels Verds i líder del Front Democràtic), el català Jordi Porta i jo mateix, cadascun amb una ponència específica.

Còrsega, a 80 quilòmetres de la costa toscana, al doble de distància del litoral provençal i a una dotzena escassa de Sardenya, italianeja per la llengua, la taula i la cultura popular, amb una gastronomia mediterrània i, alhora, muntanyenca, amb els formatges, la xarcuteria de porc i les castanyes com a tret diferencial. El suficient per a parlar del futur amb esperança, davant la mar, un capvespre cors i, alhora, per a aprofitar l'oportunitat d'introduir el tema català a un home encara tan influent com Rocard, considerat el pare polític del primer ministre, Manuel Valls, i amb fil directe amb el govern francès actual, al qual informarà directament del succeït a Còrsega i de quelcom més...