Daixonses i dallonses
Les caixes dels trons
Ara els populars tenen amnèsia col·lectiva
Un vuit i mig per cent de les signatures de suport als aspirants a la presidència del Barça no va ser validat i a un dels presidenciables li va costar quedar fora de la cursa electoral. Això contrasta amb l'eufòria amb què les candidatures van presentar les firmes en unes capses exageradament grans. És una escena habitual, es tracta de marcar paquet, de demostrar qui les té més grosses, les capses. Com va fer Rajoy per guanyar vots en contra de Zapatero, amb la diferència que la campanya del PP va ser matussera, perversa i fraudulenta, sense cap mena de verificació.
El 25 d'abril del 2006, Rajoy va portar deu furgonetes al Congrés –deu furgonetes, deu– pintades amb els colors del PP i en va treure 876 caixes apilades en palets que va apilar al costat dels lleons i en els quals es llegia “4.000.000 de firmas. Solicitud de referéndum. Todos tenemos derecho a opinar”. Era la culminació de l'arreplec de signatures pro-referèndum contra Catalunya, perdó, contra l'Estatut de Catalunya, que va emprendre el PP amb molta publicitat i un Rajoy estel·lar que promovia l'animadversió envers Catalunya per tot Espanya, perdó, contra l'Estatut que llavors es tramitava a les Corts.
Els quatre milions de firmes van ser una fantasmada. En el seu moment es va calcular que, essent generosos, cabien en mitja furgoneta. Però ningú es va prendre la molèstia de comptar i verificar les suposades signatures, i tot aquell embalum va desaparèixer sense deixar rastre. L'objectiu ja estava acomplert. El Tribunal Constitucional va passar en net la feina bruta del PP contra Catalunya, perdó, contra l'Estatut, i ja no es va parlar més de fer el referèndum, el seu, pel qual Rajoy va quedar retratat al costat de deu furgonetes i acomboiat per una plana major del PP català, Camacho inclosa, feliç i somrient. Ara els populars tenen amnèsia col·lectiva i no recorden haver maquinat aquella indecència.
