La columna
Improvisar
Ni Maquiavel hauria estat capaç d'una estratègia tan desorientadora com la del procés català
Una feblesa també pot ser un gran avantatge, i ho demostra el procés català. A cop de fer posar nerviosos els seus partidaris amb divisions, emprenyades, sí-sís i sí-nos, processos participatius, i tota mena de solucions improvisades que tenen la virtut no només de descol·locar la parròquia pròpia sinó, sobretot, de deixar absolutament descol·locats els que volen aturar-ho, el procés avança imparable sense que les previsions dels seus detractors s'hagin complert mai. Ni Maquiavel hauria estat capaç de maquinar una estratègia tan descabellada i desorientadora. A saber on paren els informes d'aquella tropa d'agents d'intel·ligència del CNI que el govern de l'Estat va enviar a Catalunya els primers mesos d'engegar-se el procés, per tal d'esbrinar-ne els orígens, l'abast real de la seva difusió entre les elits polítiques i econòmiques catalanes, i els punts febles de l'estratègia independentista per tal d'incidir-hi i desmuntar-la. De res no serveix l'anàlisi i la intel·ligència quan la revolució de vellut de les classes mitjanes catalanes no es mou pels paràmetres de la tàctica planificada sinó per l'impuls i l'entusiasme tenaç i alhora anàrquic i de les revolucions. A Artur Mas l'han donat per amortitzat tantes vegades, i els partits i organitzacions els han donat per consumits tantes vegades en les seves pròpies contradiccions i rivalitats que cada vegada que surten a darrera hora amb un acord per al 9-N, de convocatòria d'eleccions o de llistes més o menys unitàries, els gabinets de crisi de la capital de l'Estat trenquen informes i comencen a encarregar-ne de nous per mirar ara com aturar la nova situació.
La llista que estan pactant CDC, ERC amb l'ANC i Òmnium i que situa Raül Romeva com el cavall blanc d'un independentisme que vol plantar cara des del progressisme al neofederalisme de Podemos, última gran esperança dels partidaris de mantenir els catalans de forma voluntària dins de l'Estat, no és el fruit d'una astuta jugada d'escacs. Rajoy juga a defensar-se fent enroc, quan aquí s'avança a cop de feliç i voluntariosa carambola de billar.
