Discursos populistes
Els discurs de l'alcaldessa és un discurs classista, que discrimina i potencia guetos immigratoris en un país on el 94,3% de la població entén el català i el 80,4% el sap parlar
El populisme es basa en el corrent ideològic, polític, etcètera, que vol defensar els interessos i les aspiracions del poble. Hi ha una segona accepció, però, basada en aquest cas en l'aprofitament demagògic de les aspiracions del poble per obtenir un benefici. D'aquests dos significats, ¿quin creieu que s'ajusta més a la nova línia del partit que governa l'Ajuntament de Barcelona? Analitzem els fets.
Diumenge 19 de juliol, al Fòrum de Barcelona es va celebrar el dia nacional de Colòmbia, on milers de catalans d'origen colombià van celebrar la independència del país d'origen. L'organització va decidir que l'acte oficial el presentés un jove colombià parlant en català, en un català perfecte. A l'hora dels discursos polítics, va parlar el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, que ho va fer només en castellà. Quan va ser el torn de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el seu discurs també va ser en castellà, malgrat que va ser presentada en català.
La política integradora d'aquest país –des del model d'immersió lingüística fins a les campanyes de sensibilització lingüística a través del voluntariat per la llengua o els mateixos cursos bàsics del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL)– sempre s'ha caracteritzat per un esperit d'integració social, dirigit per professionals voluntaristes i vocacionals, convençuts que la llengua i la cultura catalanes, des de la diversitat lingüística alhora, uneix en lloc de dividir.
Malauradament, el discurs en castellà de l'alcaldessa i el tinent d'alcalde és un missatge clar que el castellà és la llengua que hem d'emprar quan ens trobem davant un col·lectiu d'immigrats colombians (amb dades Idescat 2014, 31.671 colombians), malgrat que les generacions més joves ja han nascut a Catalunya, hi viuen, hi treballen i tenen descendència, la dels nous catalans amb arrels colombianes de pares o avis. Els discurs de l'alcaldessa és un discurs classista, que discrimina i potencia guetos immigratoris en un país on el 94,3% de la població entén el català i el 80,4% el sap parlar.
L'actitud de Colau i Pisarello d'adreçar-se en castellà és d'un estil populista, és a dir: com que el públic és d'origen colombià faig el discurs en castellà, sense pensar que la població colombiana a Catalunya són catalans d'origen colombià que viuen també els costums, les festes i les tradicions de la cultura catalana, i també, és clar, aprenen el català per tal de practicar-lo (des del juny del 2014, van assistir a cursos de català del CPNL 2.328 catalans de Colòmbia).
Si observem aquesta actitud amb més amplitud de mires, veiem que té un efecte bumerang, ja no contra la mateixa alcaldessa quan d'aquí a un temps tinguem tendències de vot, sinó sobretot contra aquesta població, que estigmatitzem i separem per la seva llengua i cultura. I això és un flac favor a la llengua i la cultura catalanes, que és patrimoni de tothom, de tots els partits i de totes les organitzacions, i també un flac favor a la convivència i la integració social. Generem classismes. Paradoxalment, l'alcaldessa peca de classista i, fins i tot sense adonar-se'n, de racista.
No sé si ara tenim més clar què és un discurs populista. Espero que el capteniment de les autoritats consistorials barcelonines sigui només l'efecte accidental d'un cop de calor, que desitgem que s'esvaeixi pel bé en comú de què realment volem gaudir catalans de tots els orígens i tradicions.
