LA GALERIA
La llengua i la Grossa
El personatge parla una llengua absolutament bastardejada, una mena de ‘catanyol'
Volia comentar l'anunci de la Grossa des d'un dels punts de vista que pot adoptar el contribuent, que, al cap i a la fi, és el que paga aquesta i d'altres festes: exactament parlarem de la irrupció a TV3 de l'exministre de Suárez per fer publicitat de la loteria nadalenca promoguda per la Generalitat. Quan un servidor era petit –fa més de mig segle, ai las!– d'això que en diem publicitat la gent en deia propaganda; llavors hi havia pocs televisors, i les falques radiofòniques i els anuncis dels diaris eren això: propaganda. Aquells menestrals i pagesos anaven prou encertats perquè –ho hem anat veient, sobretot després de la generalització de les pantalles domèstiques– la publicitat en té molt, de propaganda política, social, psicològica... I lingüística: per exemple, les molt catalanes Vueling, Pronovias, Panrico..., per què no ens martellegen amb Voling, Pronúvies, etc.? Tornem a l'exconseller de Tarradellas. És un home que ha fet ben explícita la seva actitud, deixem-la en displicent, respecte al país al qual va adreçada la publicitat de la rifa de Nadal; i es tracta d'un personatge que, enllà del recitat de la falca de la Grossa, en els programes i les entrevistes que l'han fet conegut parla una llengua absolutament bastardejada, una mena de catanyol, la millor via per destrossar l'idioma a còpia d'anar-lo convertint en dialecte del castellà (res a veure amb el tan graciós spanglish, barreja de dues llengües potents). I aquesta és la imatge que el personal reté del guru espiritualista. Idò, ¿el gran venedor de fum és la persona idònia per fer publicitat de la Grossa, la rifa promoguda per la Generalitat, la institució pública per excel·lència de Catalunya? La Generalitat ha decidit fer protagonista d'un anunci que pretén tenir un gran impacte social a Catalunya un dels molt discutits fenòmens de la medecina alternativa que –i aquest és el fet rellevant– quan parla en català l'empobreix, el ridiculitza i el relega a la subalternitat respecte al castellà. Tenim la família que ens ha tocat i només podem triar els amics; però si els pots s'assemblen a les olles, les olles també deuen assemblar-se als pots. Perquè, ves per on, la filla del rei del manual d'autoajuda vomita a València dia per altre bilis sobre la llengua de Llull, Marc i Metge. Dins i fora de la nació hi ha una mà de famosos que no arrosseguen aquest exemple de menyspreu per la llengua; per què, doncs, Loteries de Catalunya ha triat un campió del lingüicidi soft? Interès ocult o simple incompetència?
