Ca montes
Premis Octubre
Es va acabar produint l'absurd: la persecució dels premis pel poder públic
Aquest cap de setmana a València els premis Octubre recuperen la normalitat que mai no haurien d'haver perdut. Les institucions tornen a participar-hi i no posen totes les traves i pegues del món al funcionament del que havia estat i encara és una de les cites culturals més importants del calendari valencià. Els premis Octubre havien arribat a omplir una setmana sencera de la vida valenciana, amb diversos congressos, activitats musicals, conferències de gran rellevància i, és clar, la cerimònia en la qual es lliuren els guardons literaris que al final en són l'excusa plausible per a la seua realització. L'abast de la maniobra, com tothom podia interpretar fàcilment, superava de molt la capacitat organitzativa i logística dels seus organitzadors, la llibreria 3 i 4, el Centre Octubre, Acció Cultural del País Valencià. Raó per la qual es feia no necessari sinó imprescindible el suport dels poders públics. De tot tipus. De la universitat al govern, de l'Ajuntament a la televisió pública. I ací és on es va produir l'anormalitat valenciana. Les institucions controlades pel Partit Popular podien haver-se limitat a no donar suport als premis. Ja seria una posició estranya vista la seua evident utilitat pública, la dels premis vull dir, però no seria l'absurd que realment es va acabar produint, que no va ser cap altra cosa que la persecució dels premis pel poder públic. Si intentaven llogar un local per a fer un acte els pujaven el preu arbitràriament. Si necessitaven tallar un carrer no ho deixaven fer. Si volien posar banderoles les retiraven. I així tot.
La recuperació democràtica del govern valencià que va tenir lloc en les eleccions del maig ha permès que s'acabe aquesta pràctica obtusa, i aquest cap de setmana tot tornarà a la normalitat. Com en tantes altres coses, alegrem-nos-en.
