La columna
El renyarien
Rajoy va parlar ahir en nom de tot el planeta Terra quan va dir que ni l'ONU ni ningú vol un estat català
Els contraris a la independència solen retreure als independentistes que són excloents i parlen en nom de tots els catalans quan afirmen que aquesta és la voluntat que reflecteix la majoria del Parlament votat fa quatre dies. En canvi, Mariano Rajoy va parlar ahir en nom de tot el planeta Terra quan va dir que ni l'ONU ni cap altre organisme internacional no acceptaran la proclamació al marge de la llei espanyola d'una república catalana independent. Ho va afirmar en un discurs de commemoració de l'ingrés d'Espanya, llavors governada per una dictadura d'origen feixista, colpista i imposada per la força de les armes, en aquesta institució internacional. El secretari general de l'ONU, Ban Ki-mon, era entre el públic escoltant en silenci aquesta usurpació, per part de Rajoy, de les seves funcions i de l'assemblea d'estats que dirigeix i que mai no ha votat fins ara què fer amb el cas dels catalans i el seu pacífic i alegre però retorçat i ple d'obstacles legals i polítics procés d'autodeterminació.
Ban Ki-mon també va anar fa uns pocs anys a Andorra a commemorar l'ingrés d'aquest estat a l'ONU, molt més recent. Allà no escoltava, sinó que va parlar, i quan el periodista català que escriu aquesta modesta columna li va preguntar sobre els processos d'autodeterminació d'Escòcia i Catalunya, Ban Ki-mon va dir que la voluntat de cada poble ha de ser respectada i que els conflictes entre ells s'han de resoldre pacíficament.
L'ONU va trigar deu anys a admetre la dictadura espanyola al seu si, durant els quals el règim de Franco va vagar per l'espai sideral de la política internacional, aliena als primers plans de reconstrucció d'Europa, i sotmetent la seva població a una dura repressió política i una angoixant autarquia econòmica. La política de blocs i les promeses de suavitzar el règim van donar carta blanca al seu ingrés, malgrat els milers de refugiats polítics que van viure escampats pel món sense poder tornar durant dècades. Un d'ells es deia Pau Casals, el 1971 el van convidar a l'ONU i va parlar en nom dels catalans.
Avui, evidentment, el renyarien.
