Activisme digital

L'activisme a través de les xarxes virtuals està adquirint cada cop més protagonisme i influència. És una nova forma de compromís que mereix ser estudiada i que té unes dimensions globals que transcendeixen un espai concret. Els internautes s'uneixen per defensar una causa noble, es vinculen entre si per pressionar els poders fàctics amb la finalitat de reeixir en els seus propòsits.

L'adhesió a aquestes causes nobles no suposa un excessiu esforç; però, en canvi, té un gran efecte en l'opinió pública, i la història recent demostra que és eficient per propiciar canvis socials, polítics i econòmics. Hi ha empreses que, forçades per aquestes campanyes, es veuen obligades a reconèixer els seus errors, a canviar els seus productes en el mercat, a modificar les seves campanyes de màrqueting.

L'emergència d'aquest activisme digital és una clara expressió que la societat civil està viva, és capaç d'exercir la crítica amb contundència i de plantar cara a les corporacions multinacionals i als governs. És evident que hi ha una ingent massa d'espectadors i de criticaires navegant per la xarxa que passen de llarg i que no s'impliquen en aquest activisme digital, però seria un error qualificar el nou espai virtual d'apàtic o indiferent, perquè també en la xarxa hi ha comunitats de consumidors conscients i d'activistes digitals que es deixen la pell per fer realitat els seus somnis.

En les últimes dècades, hem assistit a tot tipus de campanyes digitals contra la fam al món, contra la injustícia social, a favor dels drets dels infants, dels drets dels animals i en contra d'abusos ecològics. Moltes d'aquestes campanyes neixen per reacció. Es produeix un fenomen que lesiona drets bàsics i es dóna a conèixer pels mitjans de comunicació social. Posteriorment, s'inicia, per reacció, una campana per denunciar-ho i per crear un estat d'opinió que tingui efectes polítics.

En aquest tipus d'activisme té un pes decisiu la gestió de les emocions. Si els creadors de la campanya aconsegueixen commoure el cor de l'internauta amb una imatge forta, copsarà la seva atenció i podrà despertar en ell, fins i tot, el seu sentit de solidaritat. Les imatges tenen molt poder en el camp de les emocions. Per això, el domini icònic és decisiu per crear un efecte de masses.

L'internauta pateix una saturació tan extrema d'imatges i de missatges que, només si n'hi ha alguna capaç de trencar les altres i de fer bategar el seu cor, capta el seu interès. El text no el sedueix. Exigeix una llarga descodificació i l'internauta, en la societat de l'acceleració, no disposa de temps per llegir informes d'Unicef, de la FAO o d'Intermón. Té capacitat, però, de sentir, de patir, d'experimentar pena, llàstima, fins i tot compassió, però per despertar aquesta colla d'emocions cal que li arribin determinades imatges.

El problema, però, és que per ser commogut necessita consumir una imatge cada cop més violenta i més cruent per despertar-lo de la seva indiferència. La solidaritat, però, no pot dependre de les emocions, ni de les campanyes de sensibilitat, perquè aleshores és totalment espúria i dependent. L'activisme, ja sigui presencial o virtual, solament assoleix la majoria d'edat quan no va a remolc de les imatges, quan és reflexiu, racional i persistent.

S'ha escrit que el compromís, tal com l'havien exercit les últimes generacions, és un valor líquid. De fet, patim una greu crisi de desvinculació. El nombre de persones que s'impliquen periòdicament en una organització és baix en relació amb altres països semblants a nosaltres. El compromís implica sempre donació de temps i de talent i garantir aquesta donació al llarg del temps és certament difícil.

Això no obstant, l'activisme digital creix de proporcions i d'influència. L'internauta és convidat a adherir-se a causes nobles. No cal que surti de casa, no cal que es manifesti per una avinguda, no cal que vagi tres cops a la setmana a una entitat per fer una acció. Només cal que teclegi i doni suport explícit a una causa noble.

L'activisme digital és potent i eficient quan suma moltes persones, quan és capaç de fer convergir internautes d'arreu del món per sostenir una mateixa causa. Aquest activisme, però, per assolir la seva majoria d'edat, també ha d'insonoritzar-se i persistir en la lluita; perquè, si va a remolc de les imatges, es dispersa i papalloneja d'una causa a l'altra sense fer-ne un seguiment fidel en el temps.