Opinió

Keep calm

Marxa de la Llibertat

Quaranta anys després és bo recordar aquells ciutadans anònims que se la van jugar per començar a construir des de les cendres un país lliure

Aquells primers dies de juliol del 1976, Manuel Fraga va deixar el seu lloc de ministre de Governació a un altre vell demòcrata, Rodolfo Martín Villa. Aquells primers dies de juliol del 1976, el franquisme sense Franco era ben viu, mentre els Lara, els Vilarasau, els Bau, els Udina o els Cortina continuaven fent, a l'ombra del poder, aquells negocis que els han fet immensament rics. Aquells primers dies de juliol del 1976, Juan Antonio Samaranch preparava el seu reciclatge de falangista a demòcrata des del seu despatx de president de la Diputació de Barcelona. Aquells primers dies de juliol del 1976, criminals com Antonio Pacheco Billy el Niño continuaven torturant dins de les comissaries (i el temps que ho van fer!) els opositors al franquisme.

Però aquells primers dies de juliol del 1976, alguna cosa es va moure a casa nostra quan centenars de persones, sota el lema Poble català, posa't a caminar, van començar a marxar des dels extrems dels Països Catalans en direcció al monestir de Poblet, l'indret on estava previst que confluïssin les diferents columnes un parell de mesos després.

D'Esterri d'Àneu i de Guardamar, de l'Escala i de la Sénia, d'Oliana i de Girona, d'Argelers i de Toluges... Les diferents columnes de la Marxa de la Llibertat van recórrer milers de quilòmetres i més de 300 pobles i ciutats, tal com ens recorden Josep Calvet i Oriol Luján en el seu llibre Poble català, posa't a caminar, de recent aparició. I al costat dels marxaires, la repressió de la Guàrdia Civil i la policia, destinada a apagar la guspira de l'esperança que la Marxa encenia per allà on passava.

Quaranta anys després és bo recordar aquest episodi i tot el que va representar. I, de passada, homenatjar tots aquells ciutadans anònims que se la van jugar per començar a construir, des de les cendres, un país lliure. Com el Cisco Ribes, capellà de Llimiana, al Pallars Jussà, que va ajudar a convertir aquest petit poble en un oasi de llibertat. Ni que fos per unes hores!

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.