Opinió

Keep calm

Serps

En aquest temps d'incerteses la gent s'aboca a caçar pokémons en comptes d'anar a fer caragolins després de la pluja

Aquest estiu no hi ha serps. També això s'ha mogut en aquesta societat postmoderna i líquida on no hi ha campanar que s'aguanti dret. Ja no hi ha notícies d'aquelles que et mantenien distret, anècdotes en absència de categories. En tot cas hi ha serials sense fi, com el del funcionament dels trens de Renfe, o el de la incapacitat de pacte a Madrid. En aquests temps d'incerteses, la gent s'aboca a caçar pokémons en comptes d'anar a fer caragolins després de la pluja. Els joves van amb un mòbil a la mà, per comptes de dur una branca de fonoll entre les dents. Xuclar l'essència d'aquell branquilló, veritable recàrrega espiritual. Com qui repetia un exercici secret, codificat. Ho he fet recordant el pare, com ara jugo a caçar pokémons amb els meus fills. Estic fora de target, fora de l'edat estadística en què es mouen els seguidors d'aquesta nova febrada. Ho estem, tant ells per petits, com jo per gran. Com en la cançó d'Els Pets. Però les estadístiques fan un capmàs, i les realitats són diverses. També les del joc en qüestió que ens mostra davant dels ulls una realitat virtual. Un ser i no ser. Entre la universalitat del joc i els mapes locals. Acumular bèsties, com les del llibre de Llull. Com la del conte del polonès Slawomir Mrozek a La vida difícil, on una guineu munta una botiga de cria d'aus, i després dels recels del Gall, li acaba oferint la direcció d'un establiment de cria de guineus, on el personal són tot gallines. Qui és menja a qui?

Al teatre aquestes setmanes he vist dues joies de realitat ficcionada. Leman Trilogy, del gran Stefano Massini, i Port Arthur, del gran vilafranquí Jordi Casanovas. La història de la nissaga d'especuladors que ens ha dut fins a l'esclat financer, i la transcripció real d'un interrogatori policial fet dramatúrgia que et genera l'interrogant de saber si el que veus és ben bé cert o és invenció. Una prova més que la realitat tal com l'enteníem abans ja no existeix. O en tot cas n'hi ha moltes d'altres, alimentades per la clàssica. Les coses no cal que passin, només cal que ho sembli.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia