Tal dia com avui
Salpem, mariners, salpem
“Què hi hem d'anar a fer, al Senat o al Congrés? Posem-nos ja en mode ‘off', que l'Estat ens vol fora!
Sempre s'ha dit que la història l'escriuen els guanyadors, i és ben cert. Des de fa temps existeix a Catalunya un moviment que lidera l'historiador Jordi Bilbeny que qüestiona la versió oficial de la historiografia espanyola, la dels guanyadors de l'enfrontament cultural Castella-Corona d'Aragó. Segons Bilbeny, Castella va suplantar sistemàticament la història de Catalunya i allà on hi hauria d'haver Sirvent hi va posar Cervantes, i va amagar la catalanitat de Leonardo i un reguitzell de coses més que ell, bon Quixot, defensa a capa i espasa contra aquells que li diuen que pren molins de vent per gegants.
Aquests dies, la ciutat de Montblanc és la seu de la tercera edició de la Universitat Nova Història, on durant cinc dies Bilbeny i d'altres historiadors denuncien la falòrnia imposada per Castella i proven de convèncer-nos de la gran impostura històrica.
Precisament tal dia com avui, el genovès Cristóbal Colón –el català Cristòfor Colom– partia de Palos de la Frontera, a Huelva –de Pals, al Baix Empordà–, per trobar després de perdre's un nou continent que vivia feliç sense cap ànim de ser evangelitzat a cop de garrot i rosari.
Com que els catalans encara tenim allò que en diuen la mentalitat de l'esclau, i com que és més còmode creure en els Reis Mags que en la indústria de la joguina –beneïda sigui!–, ens és més fàcil catalogar Bilbeny entre els conspiranoics que no pas acceptar que té raó, perquè aporta proves de la seva teoria i perquè l'han avalada alguns historiadors estrangers. Comoditat.
Tants anys fa que estem instal·lats en aquesta comoditat, que els catalans fem coses que, particularment, trobo contradictòries. Com han fet els senadors del Partit Demòcrata Català, als quals el PP i Ciutadans han negat, lògicament, tenir grup propi al Senat i, per tant, accés a generoses remuneracions pecuniàries. I em pregunto: què hi hem d'anar a fer, al Senat o al Congrés? Posem-nos ja en mode off, que la maquinària de l'Estat, de la qual forma part el TC, ja fa temps que ens ha convidat a salpar. Mariners, a la nau!