De set en set
Indumentàries
La web del ministeri espanyol d'afers exteriors conté recomanacions de viatge que són de consulta inexcusable, sobretot pel que fa a aspectes legals i sanitaris. És important saber que la vulneració de certes normes pot tenir conseqüències. Les dones, a l'Aràbia Saudita, per exemple, han de dur vel i abaia (una mena de túnica negra), i a l'Iran, des dels nou anys, han de tapar-se el cap, els braços i les cames, i evitar la roba cenyida només d'arribar a l'aeroport. Ens hem acostumat a veure dones occidentals que, en missió diplomàtica o feines periodístiques, apareixen amb els accessoris tèxtils que els costums dels països islàmics imposen. El protocol s'accepta, de grat o per força, perquè tothom entén que quan es va a casa d'un altre no és el moment d'iniciar una discussió. (Excepte Oriana Fallaci, és clar, que quan va entrevistar Khomeini va tenir el valor de deixar caure el vel, tot provocant en aquell vell, que moments abans havia suportat impertèrrit les acusacions de dictadura, despotisme i feixisme que li feia la periodista, una resposta considerablement irada que el retrata per la història.) El protocol, però, no té a casa nostra la reciprocitat que fóra d'esperar. A les dones islàmiques que estan en països occidentals de visita o hi resideixen temporalment, per què ningú no els recomana que descobreixin el rostre perquè puguem distingir-les les unes de les altres, i que no portin indumentàries que escamotegin la figura, i que no evitin la comunicació amb els ciutadans d'aquí? L'embolcallament que és de rigor en països islàmics, i que la dona occidental acata quan hi va, reflecteix la separació radical de l'espai femení i de l'espai masculí, i la subordinació de la dona a l'home, la qual és reduïda a objecte sexual que cal vigilar perquè la seva mera presència engendra desordre. Això no té sentit en la nostra visió del món, i és àdhuc contrari a la llei. Convindria recordar, a tots els efectes, que els hàbits allà imposats a propis i estranys, essent aquí innecessaris i mal vistos, són de mal exportar.