Pirotècnia pressupostària

L'aprovació del pressupost general de l'Estat és sempre el millor termòmetre de la temperatura política del Congrés dels Diputats. El partit que governa s'hi juga molt, en una sola jugada, i per això, més enllà de les qüestions tècniques i dels augments o retallades de cada partida, el que compta és la subhasta prèvia que s'estableix entre els diferents partits amb l'objectiu d'aconseguir els seus vots favorables. Des d'aquest punt de vista, doncs, les sessions parlamentàries d'ahir i de dimarts (les primeres d'un llarg procés que culminarà al desembre) oferien poc marge per a les sorpreses. Lligat el suport de Coalició Canària i del Partit Nacionalista Basc als comptes que presentava el PSOE, el debat quedava reduït a la pirotècnia dialèctica, que, això sí, el líder del Partit Popular, Mariano Rajoy, va saber aprofitar al màxim per criticar unes xifres que ningú (ni tan sols CC i PNB) troben realistes i adequades davant la crisi. Tot això, és clar, tal com va recordar-li la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, sense aportar cap idea. En definitiva, un debat que ens el podien haver estalviat, perquè a hores d'ara tots sabem que garantir les polítiques socials implica sacrificis.