A la tres
Benvolguts cupaires
“Ni un text alternatiu, no proposareu? Així de simple? Com fa el PP, un no i ja està?
Benvolgudes Anna Gabriel, Mireia Boya, Albert Botran, Eulàlia Reguant, Pilar Castillejo, Joan Garriga, Sergi Saladié, Benet Salellas, Gabriela Serra i Mireia Vehí, i benvolguts i benvolgudes tota la resta de cupaires. No us entenc. No hi entenc res. Així de simple. Potser a mi em costa d'entendre o potser vosaltres no us expliqueu del tot bé. O potser és justament el contrari, que us expliqueu tant i tan bé que simplement el que passa és que em costa de creure que sigui així. No acabo d'entendre què esteu fent. Com carai podeu bloquejar uns pressupostos de la manera com ho esteu fent, presentant una esmena a la totalitat que el que fa és que s'aturi tot. Que no proposeu ni un text alternatiu que permeti debatre els pressupostos. Res. Ni una proposta alternativa per debatre. Res. Un no. Com els que fa sovint el PP. A les portes d'una campanya electoral, quan a Espanya hi ha un embolic que hauríem de saber aprofitar, ara el que farem aquí és aturar-ho tot? Perquè el que proposeu, un no als pressupostos sense cap text alternatiu, és simplement un punt final. No hi ha ni marge a la gesticulació, ni a la negociació, ni res. Direu simplement que no als pressupostos i us quedareu tan amples? Què se n'ha fet, d'aquell pacte d'investidura del mes de gener? Tan poc us el vau creure que cinc mesos després el menyspreareu sense cap mirament? Després de reunions i més reunions amb els responsables de la vicepresidència econòmica del govern ara tirareu pel dret? Un acord com el del gener l'incompliu sense cap mena d'explicació? Heu aprovat fa quatre dies a Esparreguera “deslliurar-vos” de l'acord d'estabilitat i anirà així? No ho acabo d'entendre, tot plegat. Si és així, si això ja està, si no són simples gesticulacions, potser estaria bé saber-ne més detalls, de tot plegat, no? Ja ho sé, que encara queden uns dies perquè els pressupostos es debatin al Parlament. Però no pinta gaire bé, tot plegat. I em costa d'entendre, insisteixo, que “deslliurar-se” d'alguns compromisos d'aquesta transcendència sigui així de simple i barat.
