Ja se’n ve la dona, que es diu Maria, a qui en Lluís d’ulls somrients, com un infant que se sap trapella, li ha dit; vine, mira. I ella, decidida, que és mestressa de mig carrer i quasi de mig barri,...

Tants ulls com hi ha a la via pública, i tan poc com miren. La gent bada, va distreta en qualsevol història, o porta els ulls clavats al mòbil, i ningú està per allò que passa al seu entorn. No es...