Trump estudia un nou vet
El president nord-americà prepara “noves accions” migratòries per aplicar-les aviat
La Casa Blanca valora tirar endavant un nou decret per tornar a tancar les fronteres i contrarestar el bloqueig judicial
Lluny de repensar-se la política migratòria i de seguretat dels Estats Units, el president Donald Trump va prometre noves mesures per tancar les portes de la frontera als immigrants que consideri necessari. La lliçó rebuda des de la justícia, amb la ratificació de congelament del decret de vet a l'entrada de ciutadans de fins a set països de majoria musulmana, no ha aturat el mandatari en l'aplicació de polítiques d'“escrutini extrem”.
“Farem el que sigui necessari per mantenir el país segur”, va anunciar. Les mesures arribaran “de seguida” –segurament, “la setmana vinent”–, normatives que serviran per no permetre que entri als EUA “gent que vulgui fer mal” als nord-americans.
Trump està decidit a fer que no passin els dies sense que s'apliquin les mesures migratòries extremes que desitja. Quan la matinada de divendres el Tribunal d'Apel·lacions de San Francisco va mantenir el fre a l'aplicació del conegut com a “muslim ban” (‘prohibició als musulmans'), el president va insistir que recorreria contra la sentència.
“Ens veiem als jutjats”, va piular a Twitter, en to desafiador, incapaç d'acceptar que la justícia mantingués la seva posició ferma d'aturar l'aplicació del decret. Minuts després, advertia que la Casa Blanca no llançaria la tovallola i que continuaria la batalla legal per poder aplicar aquesta mesura.
“Tirarem endavant el procés judicial, i no tinc cap dubte que guanyarem aquest cas en concret”, hi va afegir Trump. L'inquilí de la Casa Blanca té dues setmanes de termini per apel·lar la decisió i exigir que la sentència sigui revisada per un tribunal amb més membres o, directament, per anar a buscar una resolució al Tribunal Suprem.
Una instància que, a hores d'ara, continua amb una vacant i equilibrada pel que fa a la tendència ideològica. Un empat en la decisió mantindria l'ordre judicial anterior: per tant, el vet quedaria congelat.
Però, malgrat que el Suprem li donés la raó i ordenés aplicar el vet, podria tornar a quedar congelat. Ahir, per exemple, un jutge de Virgínia tenia entre mans el mateix cas, i podria aplicar de nou la mateixa mesura que el seu col·lega de Seattle, i tornar al mateix circuit. Així una vegada i una altra, fins que es decidís sobre la legalitat o no del decret.
Madurat
Amb el pas de les hores, la Casa Blanca semblava que estava decidida a optar per una nova estratègia, plantejada fins i tot abans de saber-se la resolució judicial: sense abandonar la lluita als jutjats impulsada i obligada per Trump, els departaments de Seguretat Nacional i d'Estat i els funcionaris més pròxims al Despatx Oval buscaven la manera d'enllestir un nou decret, més madurat i més ben redactat que l'anterior, per aplicar les mesures restrictives promeses pel president.
Precisament, la fallida redacció del decret, així com la impossibilitat de demostrar la urgència de l'aplicació de la mesura “per raons de seguretat”, van ser alguns dels arguments que van esgrimir els tres jutges del Tribunal d'Apel·lacions de San Francisco per donar la raó als que, encapçalats per les fiscalies dels estats de Washington i Minnesota, defensaven la necessitat d'aturar l'aplicació del decret fins que un jutge decidís la legalitat d'aquesta polèmica mesura que ha mobilitzat milers de nord-americans en contra.
Les males notícies s'acumulen per a la nova administració nord-americana. Mentre l'escàndol d'una assessora que va fer publicitat de la marca de moda de la filla del president, Ivanka, arriba fins al Comitè d'Ètica del Congrés, els índexs de popularitat dels integrants de l'equip de Trump estan en nivells mínims. Una enquesta de l'empresa Public Policy Polling assegurava ahir que un 46% dels nord-americans desitgen un judici polític al president per arribar a fer-lo fora de la Casa Blanca.
Un dels pocs que confien en Trump –de fet, hi vol enfortir la relació– és el president rus, Vladímir Putin. Ahir va tornar a anunciar la voluntat del Kremlin de restaurar completament les relacions entre Moscou i Washington. “Putin va acceptar la invitació d'Eslovènia –territori d'origen de la dona de Trump, Melania– per ser la seu de la primera trobada entre tots dos, però encara falta l'acceptació del president nord-americà.
L'admiració mútua entre Trump i Putin encara no s'ha materialitzat amb una trobada, per a la qual no hi ha ni data ni lloc programats. De moment, només s'han trucat per telèfon una vegada.
La UE exigeix respecte als EUA
La cap de la diplomàcia de la Unió Europea (UE), Federica Mogherini, va acabar ahir una visita de dos dies a Washington per copsar les primeres impressions de la nova administració nord-americana. El missatge que va transmetre va ser clar: la relació de Brussel·les amb Washington necessita “pragmatisme” i esdevenir més “transaccional”. Un lligam que ha de ser “fort”, especialment en aquells assumptes d'interès compartit, com la lluita contra el terror. Mogherini no es va quedar en les bones paraules i va tenir temps per plantar-se i reivindicar la posició de la UE i, especialment, la negativa que els EUA intervinguin en els afers comunitaris. “Els europeus esperen que els EUA no interfereixin en la política europea”, va dir, i va deixar clar el rebuig a la proximitat de Trump al moviment del Brexit i a la possibilitat que altres països deixin la UE.