Lamela rebutja assumir la causa contra els Mossos de Lleida per l’1-O
La jutge de l’Audiencia s’inhibeix perquè la instrucció fa referència a un delicte de desobediència, sobre el qual no és competent
La magistrada creu que seria “impossible” assumir les diferents investigacions obertes al cos policial català relacionades amb el referèndum
La jutge de l’Audiencia Nacional (AN) espanyola Carmen Lamela ha rebutjat assumir la investigació a quatre caps dels Mossos d’Esquadra de Lleida, responsables durant el referèndum de l’1-O.
El jutge d’instrucció 4 de Lleida va demanar que fos el jutjat central d’instrucció 3 de l’AN, presidit per la magistrada Carmen Lamela, el que centralitzés aquesta investigació i l’unís a la causa sobre l’actuació de la policia catalana l’1-O. Lamela, però, considera que “no existeix connexió subjectiva” dels fets que s’investiguen a Lleida per desobediència amb el delicte de sedició que investiga l’AN.
Així, tot i que el jutjat lleidatà investiga els agents per desobediència, sedició i falsedat documental, Lamela només fa referència a un possible delicte de desobediència i recorda que aquest no és competència de l’Audiencia Nacional.
A més, considera que “tampoc existeix connexió material” entre les dues causes, “ja que de les proves aportades, com ara les converses radiofòniques o els correus electrònics, no existeix cap comunicació amb les persones objecte d’investigació d’aquest jutjat”. Es refereix a l’exmajor dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i també al director general dels Mossos l’1-O, Pere Solé, i l’exsecretari d’Interior, César Puig, a qui Lamela va prendre declaració a en qualitat d’investigats per un presumpte delicte de sedició.
La magistrada justifica també la decisió pel fet que unificar els dos procediments comportaria que l’AN fos la competent per investigar l’activitat desplegada pels Mossos d’Esquadra actuants l’1 d’octubre, que quantifica en 7.000 agents. Segons la jutge, assumir totes les denúncies de ciutadans contra el cos policial que estan sent investigades als jutjats catalans és, “per raons òbvies, total i absolutament impossible”.
Per tot plegat, l’Audiencia rebutja la competència plantejada pel jutjat d’instrucció 4 de Lleida. Aquesta decisió també la comparteix la Fiscalia de l’AN, quan, preguntada per la competència va emetre un informe en què considerava que la causa de Lleida no era competència del tribunal amb seu a la capital espanyola.
Investigació contra els Mossos
L’informe de mig miler de folis que la Guàrdia Civil va lliurar al jutjat 4 de Lleida apunta directament a quatre responsables dels Mossos a Lleida com a presumptes autors de possibles delictes de desobediència, sedició i falsedat documental per accions dutes a terme abans, durant i després de l’1-O.
En aquest sentit, afirma que hi ha indicis que apunten que va existir una organització articulada en el cos dels Mossos d’Esquadra de dalt a baix per evitar que la Guàrdia Civil i la Policía Nacional espanyola actuessin contra el referèndum de l’1-O.
Segons el cos policial espanyol, hi hauria documents i testimonis que demostrarien que els Mossos van fer seguiments i vigilància a membres de la Guàrdia Civil i de la Policía Nacional. Aquesta documentació s’hauria obtingut dels telèfons, correus electrònics i documentació comissada a la comissaria dels Mossos d’Esquadra a Lleida quan la Guàrdia Civil hi va entrar el 19 d’octubre i el 2 de novembre de 2017. També existirien gravacions de vídeo com a proves.
