A títol personal, he vist que al meu entorn tothom està molt més animat a participar a la manifestació de Barcelona en comparació amb altres anys. La gent és plenament conscient que totes les Diades són importants, però tenen la idea que aquesta encara ho és més que mai. Un dels motius és per reflectir que la repressió no ens ha afectat, que ens mantenim ferms, que persistim.

Des de la primera manifestació multitudinària del juliol del 2010 contra la retallada de l’Estatut, no he fallat mai. Fins i tot he endarrerit algun viatge per assistir als actes clau. Per exemple, en vaig anul·lar un per poder anar el desembre de l’any passat a Brussel·les.

Estic al secretariat de l’ANC i, com cada any, a Girona organitzem els autobusos amb la Fundació Llibreria Les Voltes. Aniré com a coordinador d’un d’aquests busos. Des de la ciutat de Girona, en sortiran 25 del pàrquing del pavelló de Fontajau. Per tal que la gent se’n pugui fer una idea, per la manifestació de l’11 de novembre passat al carrer Marina de Barcelona en vam organitzar 21. Ens faltaven autocars i n’hem estat buscant a Perpinyà. Ja s’havia fet algun altre cop.

Se n’han venut un 35% més que el 2017. Avui [ahir per al lector] ha sigut una bogeria a Les Voltes. Com que en molts punts de Catalunya s’han esgotat, ha vingut gent a buscar-ne de Vic, Sant Feliu de Guíxols, han trucat de Banyoles... La Diada ha de ser un desafiament. Ens van reprimir amb l’article 155, amb els presos i exiliats, però som aquí i hi continuarem sent.