Tensa imatge d’unitat a Washington en l’últim adeu a Bush pare

El funeral d’estat per George Herbert Walker Bush, president número 41 dels Estats Units, va ser tan solemne com s’esperava per a un mandatari de qui sempre s’ha destacat el tarannà diplomàtic i la recerca de consens basat en el pragmatisme. Precisament, característiques que manquen als EUA que ha abandonat als 94 anys, i que es van posar en relleu en els actes per acomiadar-lo.

La presència de tots els presidents vius del país va ser la primera imatge d’unitat des de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, un gest dedicat a una figura enamorada del servei públic que contrasta amb la divisió i la batalla política que viuen els EUA. La primera fila de la catedral nacional de Washington –edifici del qual Bush pare va posar l’última pedra el 1990– estava reservada a tots els integrants del “club dels presidents”: els Obama, els Clinton i els Carter. L’arribada de Trump va ser la prova de la tensió existent: l’actual mandatari va saludar gairebé per inèrcia els Obama, en la primera trobada pública des del traspàs de poder fa gairebé dos anys, mentre que els Clinton li van girar la cara.

En canvi George W. Bush, també expresident i primogènit de Bush pare, va saludar tota la filera, intercanviant-hi somriures i gestos afables.

Fora de la tensió entre el president i els predecessors, les elegies van destacar com Bush pare va treballar per a “una millor unió”. “Cap ocupant del Despatx Oval ha estat tan coratjós, amb més principis i tan honorable com George H.W. Bush”, va dir l’exprimer ministre canadenc Brian Mulroney, encarregat d’una de les elegies. A la cerimònia hi van assistir més de 3.000 persones, entre les quals, el príncep Carles d’Anglaterra i la cancellera Angela Merkel, en reconeixement del paper de Bush pare en la reunificació d’Alemanya. Els EUA van quedar paralitzats, en un dia de dol nacional total.

Bush fill, encarregat del discurs per part de la família, no va poder aguantar les llàgrimes en parlar del pare, que reposarà a Texas al costat de la seva dona, Barbara, i una filla morta quan encara era un infant.

A banda del comiat, la vida continua als EUA. Robert Mueller, el fiscal especial que investiga la trama russa, va demanar que no s’imposi sentència de presó a Michael Flynn, exassessor de Trump que va confessar haver mentit a l’FBI sobre contactes amb agents russos.

En un document de 13 pàgines amb grans parts ocultes per temes de confidencialitat, Mueller va agrair la “substancial col·laboració” en 19 interrogatoris a un Flynn que només va durar 24 dies a l’administració Trump. El gest de Mueller, a banda del premi, és un missatge a altres cooperants en el sentit que, si col·laboren amb la investigació que cada vegada acorrala més el president, poden sortir-ne gairebé indemnes.