Maduro exhibeix poder militar

El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, vol deixar clar davant el món que compta amb la lleialtat de les forces armades. Des d’aquest diumenge i fins divendres que ve, liderarà una sèrie d’exercicis militars que s’han convertit en un desafiament als Estats Units, país al qual Maduro considera al capdavant d’un cop d’estat. “Fora Donald Trump de Veneçuela”, va cridar el president en el llançament de les maniobres als afores de Caracas.

L’oposició, mentrestant, marxarà avui per exigir als uniformats que permetin l’entrada dels camions que des de dijous passat s’esperen amb aliments i medecines a Colòmbia. El seu líder, Juan Guaidó, ha advertit que els militars que tanquin la frontera a l’ajuda humanitària cometran un “delicte de lesa humanitat”. La pugna per la fidelitat de les forces armades s’ha convertit en la columna vertebral de la crisi a Veneçuela.

Els militars veneçolans tenen les claus de la governabilitat al país petrolier i són, per això, l’objecte de desig dels bàndols que avui es disputen el poder. La cúpula ha manifestat fins ara la seva “lleialtat absoluta” a Maduro, qui, a canvi, ha augmentat cada vegada més la seva presència en el govern. Diumenge, el president va fer una exhibició de força amb l’inici de cinc dies d’exercicis armats. Des d’allà, va llançar la seva amenaça a Washington, el poder que veu darrere de tots els mals que l’afligeixen. “Fora Donald Trump de Veneçuela, fora les seves amenaces, aquí hi ha força armada i aquí hi ha poble per defensar l’honor, la dignitat i el decòrum d’una pàtria que fa més de dos-cents anys que lluita”, va dir des de Miranda, en un acte retransmès pel canal de la televisió estatal. Després va prometre als uniformats que farà inversions milionàries en un sistema de defensa antiaèria i antimíssils per repel·lir qualsevol atac que pugui arribar des de “l’Imperi”.

Maduro ha organitzat les maniobres militars per contrarestar el suport internacional que ha assolit Juan Guaidó, líder del Congrés i autoproclamat president interí el 23 de gener passat. Guaidó ha desafiat el règim amb l’entrada d’ajuda humanitària, imprescindible per portar una mica de calma als milers de veneçolans que avui pateixen fam i manca d’atenció mèdica.

Més de 2,4 milions de persones han deixat Veneçuela des del 2015, segons l’ONU, en la pitjor crisi del país en la història moderna. L’executiu culpa de la desfeta econòmica el bloqueig de què és objecte Veneçuela i considera un xou de l’oposició l’arribada d’ajuda des de l’exterior. Per Guaidó, no obstant això, aconseguir l’entrada dels camions és la mare de totes les batalles.

Tones d’aliments enviades pels Estats Units s’esperen al cantó colombià del pont internacional Tienditas, bloquejat per l’exèrcit amb un camió cisterna i dos grans contenidors. L’oposició ha fet una crida a participar avui en una gran marxa per exigir als militars que obrin el pas a la mercaderia, la qual cosa suposaria desobeir Maduro. Guaidó ha demanat una vegada més a l’exèrcit que permeti el pas dels camions si els seus caps no volen ser acusats de “gairebé genocides”. “Això té responsables i que ho sàpiga el règim. Això és delicte de lesa humanitat, senyors de la força armada”, va dir Guaidó a la premsa després d’una missa a Las Mercedes, una urbanització de classe alta que s’ha convertit en l’epicentre de l’oposició a Maduro a Caracas.

El líder opositor, de 35 anys, ha dit, a més, que “més de cent mil veneçolans” ja s’han allistat per internet per repartir l’ajuda en cas que finalment pugui entrar al país. Com es farà el repartiment és encara un misteri, però l’oposició n’ha tingut prou posant l’exèrcit davant el dilema que suposa desobeir Maduro o quedar davant la població veneçolana com a responsable del seu calvari.

L’estratègia de Guaidó ha sumat el suport d’una cinquantena de països, entre altres els EUA, els principals d’Amèrica Llatina, com ara l’Argentina i el Brasil, i altres d’europeus com l’Estat espanyol, el Regne Unit i França. Tots aquests coincideixen en la necessitat de convocar eleccions lliures per posar fi sense violència a la crisi.