El comissari Molinero també desmenteix De los Cobos

El comissari dels Mossos d’Esquadra Joan Carles Molinero és el tercer comandament de la policia catalana que qüestiona obertament les afirmacions del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, i ahir, en la seva declaració en el judici al Tribunal Suprem, va assegurar que el càrrec policial espanyol va “validar” el dispositiu policial per aturar l’1-O, el qual –segons Molinero– “era conjunt” amb la policia espanyola i la Guàrdia Civil, i en què la primera actuació als centres era un binomi dels Mossos. Sota jurament, el coronel va assegurar a la sala que desconeixia el pla dels Mossos i el va qualificar d’“estafa”.

A la tarda, catorze agents i responsables de la Guàrdia Civil van relatar com van rebre ferides lleus en la seva intervenció als centres de votació, on només hi va haver tres persones detingudes. La majoria van negar haver donat cops de porra i agredit els votants concentrats en diversos centres del Maresme, el Bages, l’Anoia i el Montsià, tot i la insistència dels advocats Jordi Pina i Andreu van den Eynde, que sostenien que es veia tot el contrari en vídeos aportats a la causa, fet que va indignar el president Manuel Marchena.

En la sessió d’ahir, el fiscal Javier Zaragoza també estava força indignat amb les explicacions del comissari Molinero, perquè desmuntava les acusacions de passivitat dels Mossos. Va assegurar que els Mossos van actuar en 373 centres de votació, mentre que la Guàrdia Civil i la policia espanyola ho van fer en 113. Molinero també va negar l’acusació d’espionatge als cossos espanyols i va explicar que s’informava dels seus moviments per l’emissora en obert i “per donar-los protecció”, ja que s’esperava que els barressin el pas. El fiscal Zaragoza va explotar i va instar el comissari a informar-lo del nombre de mossos ferits durant el referèndum. Cap, però sí en actuacions anteriors com en els escorcolls del 20 de setembre del 2017. Amb ironia, el penalista Xavier Melero, defensor de l’exconseller Quim Forn, va preguntar al comissari: “No van obrir expedients als agents d’ordre públic dels Mossos per no haver fet córrer la sang?”, posant en evidència el violent dispositiu executat pels cossos de seguretat espanyols.

Un total de catorze agents de la Guàrdia Civil, dels 27 previstos ahir, van exposar al tribunal les dificultats que van tenir per complir el mandat del TSJC, tot i que en la majora d’intervencions es van endur urnes, segons van assegurar. “La massa” i “les cares d’odi” van tornar a formar part de seu relat vers uns concentrats que indicaven que estaven en actitud passiva i quan volien entrar als centres, els donaven cops de puny i coces i els escopien, a més de dirigir-los insults. De la desena d’escenes, només en un cas un agent va caure a terra quan se li va llançar una cadira que li va impactar a les cames, en entrar a l’IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada. L’autor d’aquesta acció va ser detingut, com dues persones més que van picar al cap un agent caigut al terra en un institut de Castellbisbal. Les accions ciutadanes van provocar un total de cinc detinguts l’1-O a Catalunya, mentre que l’operació policial va causar un miler de ferits.

Pina, defensor de Sànchez, Rull i Turull, va preguntar-los si alguns dels veïns responien quan eren picats amb les porres, i la majoria d’agents negava l’ús de les defenses. “Però si ho estic veient al vídeo!”, se li va escapar a Pina, renyat per Marchena. I Van den Eynde va identificar, en un vídeo, el sergent que va donar un cop de puny a un ciutadà, però el jutge li va denegar mostrar-li la imatge perquè aclarís si era ell. Precisament ahir, l’advocat va presentar la petició de llibertat provisional per als candidats d’ERC al Congrés i al Senat, Oriol Junqueras i Raül Romeva, perquè puguin fer campanya el 28-A.