Trenta processats més per l’1-O
La jutgessa de Barcelona que investiga els organitzadors del referèndum vol enviar a judici excàrrecs de la Generalitat, funcionaris i empresaris
Els disset acusats de malversació han d’aportar 5,8 milions d’euros
La llista de nominats a ser jutjats per haver promogut i organitzat el referèndum d’autodeterminació de Catalunya es tanca. Als dotze independentistes catalans que actualment són jutjats al Tribunal Suprem pels delictes de rebel·lió, malversació de fons i desobediència, s’hi afegeixen ara un total de trenta excàrrecs del govern, funcionaris de la Generalitat i empresaris, que són processats pels delictes de malversació de fons, prevaricació, falsedat documental, revelació de secrets i desobediència per haver participat en l’organització de l’1-O. Així ho ha acordat la titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, Alejandra Gil, en una resolució difosa ahir, en què tanca la investigació iniciada el març del 2017 pel difunt magistrat Juan Antonio Ramírez Sunyer, del qual aprofita els esborranys d’indicis incriminatoris, redactats per la Guàrdia Civil.
La jutgessa arxiva l’acusació contra quinze investigats, entre els quals destaca el magistrat Santiago Vidal, autor de les xerrades que van donar peu a aquesta investigació, i el jurista Carles Viver Pi-Sunyer. Pel que fa a l’exsecretari d’Hisenda Lluís Salvadó, indica que no es pot pronunciar sobre el seu cas perquè és aforat. En la causa oberta pel TSJC contra els aforats de l’1-O, en què només hi ha el diputat d’ERC i ex-secretari general d’Economia Josep Maria Jové, tampoc s’han pronunciat sobre Salvadó, que queda en un buit jurídic.
Amb només dos mesos al capdavant del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona i amb dedicació exclusiva a la causa de l’1-O, la magistrada Gil ha digerit els 59 toms de la investigació i conclou, en la resolució, que el govern, “des del 2012, té el ferm propòsit de celebrar una consulta referendària, que va assajar el novembre del 2014 i que es va plasmar l’1-O”. Hi afegeix que “hi ha un pla comú i en diversos àmbits d’actuació” per dur a terme el referèndum, i per això acorda deixar a un pas de judici excàrrecs dels departaments de la Presidència i Afers Exteriors, de l’Idescat, del CTTI i del Diplocat, així com funcionaris d’aquestes àrees i figures cabdals com la interventora general de la Generalitat. També hi ha empresaris acusats de col·laborar en l’1-O, com el director general de l’extinta Unipost, Pau Raventós, i els directors de TV3 i Catalunya Ràdio, entre d’altres (vegeu gràfic adjunt).
Fiança duplicada
A disset dels trenta processats els acusa de malversació de fons públics (delicte castigat amb penes de fins a vuit anys de presó) i els demana que, de manera solidària, dipositin al jutjat una fiança de 5,8 milions d’euros, en un termini de només un dia. És més del doble respecte a la fiança fixada pel Suprem als polítics (2,3 milions, que van aportar amb donatius l’ANC i Òmnium). A més, la majoria dels diners gastats presumptament de manera il·legal ja són reclamats pel Suprem. És a dir, es vol cobrar dues vegades pel mateix concepte. És el cas dels 980.313 euros d’Unipost per les paperetes, repartits entre quatre departaments. També s’hi afegeixen 900.000 euros, que és el preu estimat del lloguer de locals per calcular l’obertura de centres l’1-O. El penalista Andreu van den Eynde ja va aclarir al Suprem que era un càlcul fictici, perquè els centres públics no es lloguen. D’altra banda, es calculen 94.196 euros per l’actualització del web del registre de catalans a l’exterior, uns 225.117 euros que el Diplocat va pagar a uns experts per l’elaboració d’un informe i la partida d’1,2 per la creació d’un call center al CTTI.
També hi veu indicis per acusar d’un delicte de falsedat documental (castigat amb penes de fins a sis anys de presó) l’ex-secretari general de Patrimoni Albert Royo, la interventora Rosa Vidal i Marta Garsaball per “no haver dit la veritat” sobre la despesa de l’1-O. El delicte de revelació de secrets (fins a quatre anys de presó) l’imputa a tres càrrecs, entre els quals hi ha Frederic Udina, responsable de l’Idescat, per haver passat dades de la població a altres departaments. Quant al delicte de prevaricació (inhabilitació), el detecta en Aleix Villatoro, per haver permès, indica, la despesa en experts, que relaciona amb l’1-O, i en tres investigats més. I el delicte de desobediència (inhabilitació) l’atribueix a disset processats.
LA XIFRA
LA FRASE
El TSJC obre la porta a investigar Buch
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obert la porta a investigar l’actual conseller d’Interior, Miquel Buch, per haver ofert locals amb vista a ser utilitzats com a centre de votació de l’1-O quan era alcalde de Premià de Mar. En una resolució, difosa ahir, la sala civil i penal del TSJC estima parcialment el recurs de la fiscalia i ordena a l’instructor de l’alt tribunal Jordi Seguí que decideixi si investiga Buch pel seu oferiment com a alcalde de Premià a cedir locals per al referèndum.
La sala ha acordat aquesta resolució després que la fiscalia recorregués contra la decisió de l’instructor, del 28 de gener passat, d’arxivar la causa per investigar per un delicte de desobediència l’actual conseller d’Interior per la seva implicació en el referèndum com a president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM)i la llavors presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras, arran d’una querella de la Fiscalia Superior de Catalunya.
El tribunal especifica que l’instructor del TSJC haurà de decidir ara, “amb absoluta llibertat de criteri”, si investiga Buch per la seva actuació com a alcalde, amb les conseqüències processals que això comporti, com vol la fiscalia, o, per contra, si dicta l’arxivament de les actuacions.
