“Qui parli del 155 a Lleida és que no té projecte de ciutat”

No. Perquè tinc claríssim que a Lleida no hi ha cap referència de centredreta lleidatanista. Jo represento aquesta idea des del punt de vista polític, social, cultural i econòmic.

Quan vaig decidir presentar-me, em vaig adonar que el grup que podia ser un rival era l’antiga CiU, que avui no existeix, perquè ha canviat diverses vegades de sigla. Un altre partit que també podria ocupar un espai de centredreta seria Ciutadans, però tampoc ha representat aquests principis ideològics, socials, econòmics, humanistes i cristians. I hi ha molts ciutadans que en aquest sentit se sentien orfes.

No, perquè les enquestes el que estan revelant és que el PP, a Lleida capital, puja. I a mi m’aproven. En unes eleccions municipals, compta més la persona que la sigla. I jo soc un candidat que puja, i pujaré més d’aquí al 26 de maig. Ciutadans baixarà, perquè tenia molts vots prestats.

Jo crec que n’hi ha que confonen la realitat amb la ficció. Jo tinc 33 anys i no he vist cap altre govern a Lleida que els socialistes. Però atenció: també es vota per a la Diputació. I, a la Diputació de Lleida, no hi he vist més que nacionalistes. És a dir, socialistes a l’Ajuntament i nacionalistes a la Diputació. Avui tenim l’alcalde de Lleida investigat, i a l’expresident de la Diputació de Lleida l’han hagut d’apartar, ja que també està investigat. Per tant, jo dic: a Lleida, ni socialistes ni nacionalistes, sinó un projecte lleidatà i de centredreta.

Jo considero que Lleida està en decadència i hem de girar la truita. Els meus eixos són la seguretat ciutadana i la lluita contra l’ocupació d’immobles. També proposo la creació d’una regidoria de família i el desenvolupament de tasques importants a tots els barris de Lleida, on encara s’han de millorar infraestructures i comunicacions, i s’han d’eliminar tot tipus de barreres arquitectòniques… Potenciar l’emprenedoria i la llibertat empresarial, descentralitzar l’Ajuntament i millorar els accessos als polígons són també temes prioritaris, així com la connexió al corredor mediterrani i la millora de la xarxa de rodalies.

Quan parlo amb comerciants de Lleida i amb l’associacionisme, sí que detecto que en els darrers anys s’ha produït certa tristesa per tot plegat. I això afecta precisament l’economia. Però jo crec que cal distingir les eleccions autonòmiques i al Congrés de les municipals. L’alcalde ha de ser una persona centrista, una persona que no generi rebuig i que no sigui extremista. I aquest és el meu perfil.

Jo el que he de fer és explicar que aquestes eleccions van de Lleida, van de Xavi Palau, i en aquest sentit es tracta de defensar els interessos de la ciutat, i això està per sobre de qualsevol ideologia. No es pot aplicar un 155 a Lleida, ni fer-hi un referèndum d’autodeterminació. Lleida no se separarà de la resta d’Espanya perquè ho acordi una moció del ple. Qui vulgui parlar del 155 i de la independència a Lleida, és perquè no té projecte per a Lleida. Això de l’independentisme és com un centre comercial: s’hi presenten molts partits, però quan hi entres veus que no hi ha gènere, no hi ha idees, no hi ha projecte.

Va ser desagradable. Les coses no es van fer bé i van fallar moltes qüestions. Ningú ho va fer bé. Els uns van provocar la situació i els altres van caure al parany. I, per tant, el que no es pot fer per res del món és justificar qualsevol tipus de violència, i això no ho faré.

Jo penso que les persones que vinguin s’han d’adaptar als costums de Lleida. I en poso un exemple: no pot ser que no s’expliqui el que és la quaresma i, en canvi, quan arriba el ramadà, tothom l’ha de respectar i el conjunt de la societat s’ha d’adaptar als costums de persones que han vingut de fora quan nosaltres no fem l’explicació dels costums humanistes i cristians, que són els nostres. A aquells que no s’hi adaptin, se’ls ha d’aplicar la llei amb contundència, perquè a Lleida, en l’últim any, s’ha incrementat un 15% el nombre de delictes. A més, aquí tenim un problema important amb la qüestió dels MENA [menors estrangers no acompanyats]. La Generalitat ha enviat a Lleida centenars de MENA, a determinants punts que no han explicat, i aquesta sensació genera inseguretat i incivisme. En molts barris de Lleida, aquestes conductes són un problema. La presència de MENA genera inseguretat en alguns barris de Lleida.

Jo no parlo de fractura social. Hi ha fractura per moltes qüestions. És cert que ha provocat conflictes en famílies, conflictes entre companys de feina... Però Lleida és una ciutat cívica, una ciutat tolerant i, com que som una ciutat petita, més o menys ens coneixem tots, i en aquest sentit som una societat bastant respectuosa. Malgrat tot, no es pot negar que el procés ha provocat més fractura de la que voldríem.

Jo vaig estudiar en català. La meva llengua és la catalana. Si hagués de començar a estudiar als tres anys, ho faria en català. Però si tots som iguals, també entenc que els ciutadans tinguin dret a escollir la llengua vehicular amb la qual volen que estudiïn els seus fills.