Política

El segon de Baena diu que polítics independentistes ja plantejaven la unilateralitat com a “única opció” el juny del 2016

El comandant de la Guàrdia Civil situa Forcadell com el “canal” per tramitar un “model de doble legislació”

Remarca la “rellevància” de Sànchez i Cuixart, participant en una reunió el 2016 per decidir qui seria president o el repartiment de conselleries, i la “gran arma de mobilització” que va suposar Crida a la Democràcia

El comandant de la Guàrdia Civil que va fer de secretari dels atestats de la Benemèrita que han servit de base per a la causa que s’està jutjant al Tribunal Suprem ha assegurat que polítics independentistes com Oriol Junqueras, Raül Romeva, Marta Rovira Artur Mas i Josep Rull van fer una reunió el juny del 2016 on ja van plantejar la “via de la unilateralitat” com “l’única opció que els queda per prendre”. El comandant (TIP N29100C) ha assegurat que així es desprèn de l’agenda Moleskine de l’exsecretari general de Vicepresidència i Economia, Josep Maria Jové, i també ha situat l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell com el “canal” necessari per tramitar “un model de doble legislació” que permetés la independència, en referència a una reunió de l’agost del 2016.

El segon del tinent coronel Daniel Baena ha remarcat la “rellevància” de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, participant en una reunió al gener del 2016 per decidir qui seria president o el repartiment de conselleries, i la “gran arma de mobilització” que va suposar Crida a la Democràcia, una “extensió” d’Òmnium Cultural.

El judici de l’1-O s’ha reprès amb la declaració del número 2 del tinent coronel Daniel Baena, cap de la policia judicial a Catalunya i responsable dels atestats de la Guàrdia Civil. El testimoni d’aquest dilluns és el secretari que va signar aquests atestats, que a l’inici de la seva declaració ha admès que va ser condemnat per una audiència provincial per un delicte de tortures i posteriorment absolt pel Suprem.

El paper de Jové i l’Enfocats

A preguntes del fiscal Fidel Cadena, ha explicat que van trobar el document Enfocats i l’agenda Moleskine al domicili de Jové, de qui ha dit que “despatxava” amb l’exvicepresident Oriol Junqueras, que era “l’encarregat de l’organització de la gestió dels locals” i que va ser “l’origen” que va permetre a la Guàrdia Civil trobar la nau de Bigues i Riells on es van trobar paperetes de l’1-O. De fet, aquest ha estat el testimoni que més detalls ha donat sobre l’Enfocats i l’agenda Moleskine, documents que les acusacions consideren claus per definir l’estratègica cap a la independència.

El comandant ha definit Enfocats de “document estratègic, d’idea, de visió”, que inclou “acció política, acció de participació ciutadana i acció de comunicació”, “escenaris que es podien generar” i també “estructures d’estat”. Mentrestant, l’agenda era “executiva, amb noms, persones i finalitats”.

Pel que fa a l’agenda, el comandament de la Guàrdia Civil ha fet referència a diverses reunions, entre les quals una que es va celebrar al gener del 2016 a la seu de l’ANC on es feia un “últim intent” per definir “qui seria el proper president de la Generalitat” o com seria la “distribució” de conselleries entre els partits que van formar la coalició de Junts pel Sí (JxSí). El comandant ha destacat la “rellevància” que hi fossin Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. “El que es parla en la reunió es materialitza dies després”, ha afegit.

Entitats i Govern, “decisions conjuntes”

De fet, en respostes a l’acusació popular exercida per Vox, ha remarcat que amb el document Enfocats veuen una “convergència” entre “l’acció política” amb la “capacitat ciutadana”. En aquest sentit, ha argumentat que cap document reflectia que “algú estigués per sobre dels altres”, però sí que partits i entitats es reunien i prenien “decisions conjuntes”, amb un “grup directiu” on també ha situat els líders de les entitats sobiranistes.

Via unilateral, “única opció”

També ha relatat una reunió del juny del 2016 amb la participació d’Oriol Junqueras, Marta Rovira, Raül Romeva, Artur Mas i Jordi Turull, on veuen que “l’única opció que els queda és prendre la via de la unilateralitat”. Per al comandant, el referèndum era “sempre el pas previ” a la declaració d’independència, però “inicialment no es va valorar com a referèndum unilateral”, sinó que “primer era pactat amb l’estat i després evoluciona”.

I ha destacat una altra trobada de l’agost del 2016 “on assisteix Carme Forcadell”, fet que considera “important” perquè l’expresidenta del Parlament era “el canal per tramitar les lleis” que havien de permetre tenir un “model de doble legislació” que, segons ha dit, també es recull en l’agenda de Jové.

“Conflicte amb l’estat”

El número dos de Baena ha afegit que a l’agenda de Jové es troben “una espècie de modulació del conflicte”, que es “ponderarà” segons quina sigui la resposta de l’Estat “en cada moment”. “En funció dels escenaris, en cada moment s’augmentarà o es disminuirà el conflicte”, ha assegurat. El comandant ha afegit que dels documents trobats a Jové es desprenia que interessava que “el conflicte en termes de negociació” es mantingués. “A més intensitat aniria millor, si la negociació anava per la banda nacionalista, la mobilització disminuïa”, ha reblat.

Crida per la Democràcia: “Gran arma de mobilització”

Durant la seva declaració, el comandant de la Guàrdia Civil ha definit ’Crida per la Democràcia’ com la “gran arma de mobilització” la tardor del 2017, i l’ha vinculat a Òmnium Cultural. El testimoni ha assegurat que era el “canal principal” des d’on es van fer la “immensa majoria” de “les alertes a la població civil”, juntament amb “perfils de Twitter d’alguns dels encausats”. Sobre la plataforma Escoles Obertes, el comandant ha remarcat que es va presentar a la seu d’Òmnium, però que no pot acreditar la seva creació ni la seva vinculació amb Jordi Cuixart.

La imatge, “prioritat” per als Mossos

Segons el secretari dels atestats, la “imatge” dels Mossos era una “prioritat” per al desenvolupament de l’1-O i ha assenyalat que el cos va prendre mesures perquè no es veiés “perjudicada negativament” abans d’aquesta data. En concret, s’ha referit a informes d’intel·ligència que s’enviaven al major Josep Lluís Trapero sobre escenaris abans del referèndum. Ha dit que en un d’ells s’apuntava que la imatge del cos podia ser “negativa” si es detenien “alcaldes IR” (de l’independentismes revolucionari) els dies previs al referèndum. Aquesta informació l’extreu de la intervenció dels correus electrònics de Trapero.

El comandant ha explicat que el major va enviar per correu electrònic a la “cúpula política”, encapçalada per l’exconseller Joaquim Forn, amb instruccions de Fiscalia Superior de Catalunya. Tot i això, a respostes de la defensa de Forn, ha admès que l’exconseller no els va respondre fent cap tipus de consideració, i en canvi sí un altre correu sobre el pla Àgora.

A més, el secretari dels atestats ha relatat el que es va recollir en un informe dels Mossos d’Esquadra sobre una reunió mantinguda als serveis centrals al departament el 13 d’octubre del 2017, explicant intervencions del major i altres comissaris. Això ha provocat algunes queixes de les defenses perquè no hi era present i valorava un informe de la policia catalana. Entre les frases que ha atribuït a Trapero, una que en què deia que “la Guàrdia Civil amb la fiscalia i 10 fotos d’una mala actuació en fan un delicte de sedició”. També que “la fotografia generada amb els atemptats del 17-S és una imatge molesta per a l’Estat”, o que el dia 2 va felicitar els Mossos dient que “els han imposat el què, però el com” el decidia la policia catalana.

El comandant també ha assegurat que, de l’anàlisi missatges per ràdio de la policia catalana l’1-O, es desprenen “avisos” als col·legis de l’arribada de forces de seguretat de l’Estat, de la presència d’observadors internacionals o de l’arribada de furgonetes de la Guàrdia Civil al col·legi de Sant Julià de Ramis on havia de votar l’expresident Carles Puigdemont. “En alguna trucada es parlava que s’estava fent un paripè”, ha reblat.

Van den Eynde i les irregularitats en l’inici de la investigació

Novament, el lletrat de Romeva i Junqueras, Andreu van den Eynde, ha intentat demostrar que l’inici de la investigació es va fer amb irregularitats i que l’objectiu era obrir una causa general contra l’independentisme. Per això, ha preguntat detalls al comandant sobre quan i a qui van sol·licitar les primeres intervencions telefòniques. Li ha preguntat per què ho van demanar ells a iniciativa pròpia en unes diligències del 24 de març del 2017 davant la Fiscalia Superior de Catalunya. Aquí, el comandant no ha sabut donar explicacions concloents i ha dit que pot ser que les haguessin sol·licitat però que és el fiscal qui ho ha d’elevar al jutge per veure si s’autoritza o no. Aquestes intervencions telefòniques les va acabar autoritzant el jutjat d’instrucció 13.

De la “protesta” a la “fustigació”

En respostes a la fiscalia, el comandant ha assegurat que en un primer moment es van trobar al carrer una “fase de protesta”, fins aproximadament el 18 de setembre, i que posteriorment hi va haver “fustigació” a qualsevol “acció policial”. “Tenim experiència en treballar en llocs complexos, mai ens hem trobat amb aquest escarni”, ha assegurat. El comandant ha afegit que la situació va canviar en algunes actuacions que van fer a partir de l’aplicació del 155.

Sobre els CDR, ha destacat reunions per “donar consells sobre com impedir actuacions policials o judicials” i ha citat En peu de pau, “una espècie d’agrupació on es donaven aquestes directrius, com fer resistència a determinades actuacions”.

Indicis de malversació

Preguntat sobre l’acreditació del delicte de malversació, ha sostingut que les obres de la nau annexa del CTTI eren, segons diu, per al dia del referèndum perquè hi havia un centenar d’ordinadors i es van fer contractes menors per tenir-les acabades abans de l’1-O. Sobre Unipost, ha afirmat que han comprovat que el sistema d’anul·lació de les factures s’ha fet a través d’un sistema que reconeix un deute “a llarg termini”. “Està reconeixement un dret de cobrament d’aquestes factures”, conclou.

  • 13:59 S'acaba la sessió del matí. El judici reprèn a les quatre de la tarda
  • 13:58 Policia espanyol 74.88: "En cap dels quatre col·legis on vaig intervenir vam utilitzar les porres"
  • 13:56 Policia espanyol 74.88: "Jo no ho sé, les ordres que tenien els comanaments"
  • 13:55 Pregunten ara les defenses
  • 13:54 Policia espanyol 74.88: "No recordo si la gent donava cops als vehicles"
  • 13:52 Policia espanyol 74.88: "Darrera la porta, empenyent la porta, hi havia unes 20 o 30 persones. Quan vam entrar la gent ens insultava"
  • 13:51 Policia espanyol 74.88: "Ens van tancar la porta i la vam esbotzar amb una massa"
  • 13:50 Policia espanyol 74.88: "També vam actuar a l'Hospitalet, però no recordo el nom del col·legi"
  • 13:48 Policia espanyol 74.88: "Tampoc vaig veure si es tiraven valles"
  • 13:47 Policia espanyol 74.88: "No vam tenir intervenció al Ramón Llull. No vaig sentir trets"
  • 13:45 Policia espanyol 74.88: "Jo no vaig donar cap cop a ningú"
  • 13:43 Policia espanyol 74.88: "Vaig rebre assistència mèdica, a la fi del dia ja no podia moure la mà"
  • 13:42 Policia espanyol 74.88: "En cap col·legi vam fer servir les defenses. Vam treure la fent agafant-los dels braços mentre ens insultaven"
  • 13:41 Policia espanyol 74.88: "A Balmes també hi havia una muralla humana. A l'aixecar gent asseguda vaig rebre un cop a la mà. No utilitzàvem les defenses"
  • 13:41 Vídeo del "mur humà" de que parla l'agent de la Policia Nacional a l'Institut Jaume Balmes
  • 13:39 Policia espanyol 74.88: "En un altre centre no vam poder actuar ja que hi havia una muralla humana"
  • 13:39 El policia espanyol 74.881formava part d'una unitat uniformada que va ser al col·legi Balmes
  • 13:36 Ara declara el policia espanyol 74.881
  • 13:36 S'acaba el testimoni del número dos del tinent coronel de la Guàrdia Civil, Daniel Baena, i secretari dels atestats de l’1-O (TIP N29100C)
  • 13:35 Guàrdia civil N29100C: "Hi havia vídeos, però no ho recordo"
  • 13:32 Guàrdia civil N29100C responent a l'advocada de Forcadell: "Això ho diu vostè"
  • 13:30 Ara interroga l'advocada de Carme Forcadell Olga Arderiu
  • 13:28 Guàrdia civil N29100C: "Podria ser que no es parlés, en correus rebuts per Jordi Cuixart, de persones vulnerables mobilitzades"
  • 13:25 Guàrdia civil N29100C: "No recordo si els agents de la guàrdia civil portaven càmeres de vídeo"
  • 13:24 Guàrdia civil N29100C: "No recordo la data d'aplicació del 155. No sé si hi va haver una vaga abans"
  • 13:22 Guàrdia civil N29100C: "Els tallers de resistència es presentaven com a resistència pacífica"
  • 13:18 Guàrdia civil N29100C: "En una reunió els partits ja es repartien les carteres del govern de la independència"
  • 13:16 Ara pregunta l'advocat Benet Salellas
  • 13:12 Guàrdia civil N29100C: "No recordo si el senyors Rull i Turull van fer crides explícites a participar al referèndum"
  • 13:09 Guàrdia civil N29100C: "No em consta que Jové enviés el document Enfocats a Rull i Turull"
  • 13:08 Guàrdia civil N29100C: "No recordo quin càrrec tenia el senyor Turull"
  • 13:07 Ara interroga l'advocat Jordi Pina
  • 13:07 Guàrdia civil N29100C: Jordi Sànchez no tenia cap relació amb els CDR"
  • 13:03 Guàrdia civil N29100C: "A Jordi Sànchez el relacionàvem amb les mobilitzacions socials. I d'aquestes n'hi va haver de tota mena"
  • 13:00 Guàrdia civil N29100C: "No vam incloure als informes les crides a la mobilització pacífica"
  • 12:58 Guàrdia civil N29100C: "Als full de ruta de l'ANC es feia referència a la mobilització pacífica"
  • 12:57 Guàrdia civil N29100C: "Als informes hi vam posar la celebració dels diferents 11 de setembre pel context. No tinc constància que hi hagués cap incident"
  • 12:56 Guàrdia civil N29100C: "Mai no es va demanar intervenir el telèfon o el correu de Jordi Sànchez"
  • 12:55 Guàrdia civil N29100C: "En els documents es parla de resistència pacífica algunes vegades i altres no"
  • 12:52 Guàrdia civil N29100C: "Jo no vaig firmar l'informe i no vaig analitzar els correus del senyor Sànchez"
  • 12:49 Guàrdia civil N29100C: "El document Enfocats no cita Sànchez. Tampoc consta que participés en la seva elaboració"
  • 12:44 L'advocada Ana Bernaola posa en evidència contradiccions del guàrdia civil declarant sobre les dates dels documents que va citar en els seus informes
  • 12:39 Guàrdia civil N29100C: "En les diligències per investigar les estructures d'Estat no recordo que aparegués el nom de Sànchez"
  • 12:37 Interroga ara l'advocada Ana Bernaola, advocada de Jordi Sànchez
  • 12:34 Reprèn la sessió del matí del judici. Continua declarant el número dos del tinent coronel de la Guàrdia Civil, Daniel Baena, i secretari dels atestats de l’1-O, el guàrdia civil N29100C
  • 11:59 L'hora de la pausa fins dos quarts d'una
  • 11:58 Guàrdia civil N29100C: "Anna Gabriel va dir en una reunió amb el govern que volia plantejar un protocol en relació amb possibles detencions d'alcaldes"
  • 11:55 El guàrdia civil N29100C accepta, davant la insistència de l'advocada Judit Gené, que "Forn no va contestar els correus electrònics a Trapero sobre els dispositius de l'1-O que s'havia presentat a Fiscalia"
  • 11:53 Guàrdia civil N29100C: "No recordo si el conseller Forn responia als correus del major Trapero"
  • 11:52 Interroga ara l'advocada del conseller Forn Judit Gené
  • 11:51 Guàrdia civil N29100C: "No em sona que el Parlament de Catalunya aprovés una llei de transitorietat"
  • 11:48 Guàrdia civil N29100C: "No recordo quin càrrec tenia Oriol Junqueras quan vam començar a investigar"
  • 11:45 Guàrdia civil N29100C: "No recordo el tema de les escoltes telefòniques"
  • 11:43 El testimoni insisteix en les respostes de "no ho recordo" a les preguntes de Andreu Van den Eynde
  • 11:42 Guàrdia civil N29100C: "No recordo si vam demanar escoltes telefòniques del senyor Sallent"
  • 11:41 Guàrdia civil N29100C: "No recordo exactament què havíem demanat al jutge", respon a les preguntes de l'advocat sobre unes escoltes telefòniques
  • 11:38 L'hora de les defenses. Pregunta l'advocat Andreu Van den Eynde
  • 11:34 Guàrdia civil N29100C: "No hem trobat cap prova del finançament públic del referèndum"
  • 11:33 Guàrdia civil N29100C: "Hem trobat documents on líders socials i partits polítics es reuneixen per a prendre decisions"
  • 11:32 Guàrdia civil N29100C: "El full de ruta de l'ANC deia clarament que l'acció ciutadana seria en col·laboració amb els responsables polítics"
  • 11:31 Pregunta ara l'advocat del partit d'extrema dreta Vox
  • 11:26 Guàrdia civil N29100C: "Amb Unipost es comunicaven a través d'un servei de correu que assegura que els missatges s'esborren de manera segura"
  • 11:22 Guàrdia civil N29100C: "El registre de catalans a l'exterior crec que ja existia abans del 2017"
  • 11:20 Guàrdia civil N29100C: "Puigdemont va ser el primer que va promocionar el web 'referendum.cat', però no puc confirmar de qui era propietat el web"
  • 11:18 Guàrdia civil N29100C: "Tenien la part legislativa a punt per a la independència"
  • 11:17 Torn, ara, per les preguntes de l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane
  • 11:12 Guàrdia civil N29100C: "Vam interceptar trucades dels mossos avisant i donant consells sobre els escorcolls del 20-S"
  • 11:10 Guàrdia civil N29100C: "Al domicili de Salvadó vam trobar el desenvolupament administratiu d'un futur estat. Hi havia més de 50 disposicions"
  • 11:06 Guàrdia civil N29100C: "Vam detectar avisos dels Mossos sobre la presència d'observadors internacionals i dels moviments dels Guàrdies Civils i Policia Nacional"
  • 11:04 Guàrdia civil N29100C: "En les comunicacions dels Mossos es deia que els entregaven urnes i paperetes quan s'havia acabat el recompte"
  • 11:03 Guàrdia civil N29100C: "Escoltàvem i analitzàvem els missatges per ràdio dels Mossos durant el referèndum"
  • 11:01 Guàrdia civil N29100C: "Trapero va dir als comandaments dels Mossos que havien actuat molt bé el dia del referèndum"
  • 10:57 Guàrdia civil N29100C: "Trapero va enviar un correu a Forn on expressa la seva disconformitat que els Mossos depenguin del Ministeri d'Interior"
  • 10:51 Guàrdia civil N29100C: "En els correus que vam investigar, el major Trapero transmet les peticions judicials als seus superiors"
  • 10:50 Guàrdia civil N29100C: "Després del 155 ja no vam tenir problemes en la nostra actuació"
  • 10:48 Guàrdia civil N29100C: "Als escorcolls a l'ANC i Òmnium no vam tenir problemes"
  • 10:46 Guàrdia civil N29100C: "Van contabilitzar més de 180 talls de carreteres"
  • 10:45 Guàrdia civil N29100C: "Van enviar un correu a Cuixart on es parla d'enviar nens i gent gran al referèndum per a fer resistència passiva"
  • 10:40 Guàrdia civil N29100C: "En atacs a casernes van arribar a treure la bandera espanyola"
  • 10:38 Guàrdia civil N29100C: "Hi va haver un agument exponencial d'accions fins l'apliació del 155"
  • 10:36 Guàrdia civil N29100C: "Òmnium segur que va fer crides per ocupar els centres de votació. L'ANC no ho recordo"
  • 10:35 Guàrdia civil N29100C: "No tinc constància que ANC i Òmnium estessin relacionats amb els CDR"
  • 10:34 Guàrdia civil N29100C: "Als CDR hi havia gent molt heteròclita. Feien tallers per impedir l'acció de les forces policials"
  • 10:32 Guàrdia civil N29100C: "No vam investigar a fons els CDR"
  • 10:31 Guàrdia civil N29100C: "A partir del 20 de setembre vam tenir problemes en tots els dispositius policials"
  • 10:28 Guàrdia civil N29100C: "Carme Forcadell era el canal per poder tramitar les lleis de desconnexió"
  • 10:28 Guàrdia civil N29100C: "Les associacions ANC i Òmnium eren essencials. Eren una arma per a la mobilització"
  • 10:25 Guàrdia civil N29100C: "El full de ruta del 2015 al 2017 preveia una majoria amb la CUP"
  • 10:24 Guàrdia civil N29100C: "El referèndum era el pas previ per la declaració d'independència, es planteja com un referèndum pactat amb l'Estat"
  • 10:21 Guàrdia civil N29100C: "En un document del senyor Salvadó es parlava de control del territori i de tenir força armada"
  • 10:20 Guàrdia civil N29100C: "El document 'Gerra i guerra de guerrilles' parlava de com trobar finançament per a la independència si no hi havia acord amb l'estat"
  • 10:18 Guàrdia civil N29100C: "A Enfocats s'hi preveia una doble legislació i de desobediència civil"
  • 10:16 Guàrdia civil N29100C: "A Enfocats es parla d'estructures d'Estat, com els Mossos d'Esquadra, el CTTI, i altres en desenvolupament, com la Hisenda pròpia"
  • 10:14 Guàrdia civil N29100C: "EnfoCATS era un document estratègic i a l'agenda moleskine s'hi van trobar noms concrets sobre estructures d'estat"
  • 10:12 Guàrdia civil N29100C: "Vam trobar més d'un document sobre la preparació d'estructures d'estat"
  • 10:11 Guàrdia civil N29100C: "No tots els ajuntaments eren partidaris de cedir locals pel referèdum il·legal de l'1-O"
  • 10:10 Guàrdia civil N29100C: "Des de vicepresidència econòmica assumien l'elaboració de processos electorals. Hi intervenien també Marta Rovira i Toni Comín"
  • 10:09 Guàrdia civil N29100C: "Vaig ser processat per un delicte de tortures i absolt posteriorment pel Suprem"
  • 10:08 El guàrdia civil N29100C havia de declarar al Suprem espanyol just després del seu superior, però es va reatardar la seva declaració "per una indisposició"
  • 10:06 Comença la sessió d'aquest dilluns del judici amb la declaració del guàrdia civil N29100C, secretari dels atestats i número dos del tinent coronel Daniel Baena, cap de la policia judicial a Catalunya


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia