El procés català centra de nou el debat de les europees

El paper que les institucions de la UE han jugat en el procés sobiranista fins ara i el que poden jugar en la seva resolució va tornar a centrar anit el debat dels candidats catalans a les eleccions europees a TV3. Un debat anòmal per la prohibició que hi participessin els primers d’Ara Repúbliques, Oriol Junqueras, i de Lliures, Carles Puigdemont i Toni Comín, fet que va fer que Aleix Sarri, número 7 d’aquesta candidatura enviat a última hora per cobrir les baixes, plantés la cita només començar. “No normalitzarem la repressió; abans que res som demòcrates i tenim aquesta línia vermella”, va justificar, mentre abandonava el plató tot just en la seva primera intervenció, i deixava un USB amb la intervenció de Carles Puigdemont en el minut d’or final. “Jo avui no hauria de ser aquí, però no desaprofitarem cap oportunitat enlloc per donar veu a l’independentisme”, exposava al seu torn el número 4 de la llista republicana, Jordi Solé, per deixar també tot seguit un enregistrament amb el minut d’or de Junqueras qui, per cert, va assegurar que agafaria l’acta d’eurodiputat, igual que agafarà el dia 21 la del Congrés.

Només Ernest Urtasun, dels comuns, es va solidaritzar davant el veto als represaliats, i mentre el socialista Javi López hi passava de puntetes, el PP i Cs ho aprofitarien per atacar els independentistes, sobretot Puigdemont, en una tònica que de fet no abandonarien en la resta del debat. Jordi Cañas, de Cs, es va felicitar que el seu “cop d’estat” no tirés endavant i que siguin perseguits per la llei, i el popular Esteban González Pons va voler remarcar la “diferència de dignitat” de la posició de Junqueras i la del president exiliat, de qui va demanar que no s’emetés el minut d’or, fet que va obligar Solé a sortir en defensa dels exiliats: “Mai trobarà ERC comparant situacions personals de patiment”, li va etzibar. A falta de JxCat, el d’ERC va reclamar en solitari que la UE defensi els drets i llibertats a Catalunya, i Urtasun va insistir que s’hi defensi una sortida dialogada, fet que també va apuntar López qui, per cert, va criticar el veto dels independentistes a Iceta al Senat. Això sí, tant ell com els candidats de dretes van insistir que l’única sortida que Europa aprovarà ha de ser dins la llei, i van menystenir les aspiracions dels sobiranistes, en recordar que fins ara cap institució els ha rebut i només s’ha fet un debat a Brussel·les sobre Catalunya, fet que va provocar una picabaralla entre González Pons i Urtasun per assumir-ne la paternitat. PP i Cs van retreure les posicions “nacionalpopulistes” dels independentistes, i els seus aliats “d’extrema dreta” a Europa, i Solé es va defensar acusant-los del seu “nacionalisme d’estat”, que pot ser “perillós” perquè “passa per sobre de drets fonamentals”, i a sobre dificulta la integració europea. El republicà, per cert, va arrencar, tot i les reserves de Cañas, el compromís unànime que impulsaran l’oficialitat del català a les institucions europees en la propera legislatura, qüestió pendent de fa anys.

Les crítiques a la gestió de la crisi dels refugiats, la crisi econòmica, marcada per les polítiques d’austeritat, a la política exterior i als 13.000 milions aprovats de despesa militar, així com les crides a la lluita contra el canvi climàtic, van centrar la part final d’un debat en què també es va demanar pactar entre socialistes, populars, liberals i verds davant ultradretans i euroescèptics.