ERC crida Colau a governar junts per posar fi als blocs
Maragall surt de visitar Cuixart amb el que considera l’aval a un pacte pel diàleg cap al referèndum
Defensa la via institucional i la mà estesa a la resta de partits com a punt d’inflexió
L’alcaldable d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall, fa una crida a Barcelona en Comú per fer possible un govern compartit en defensa de la llibertat dels presos polítics però de “mà estesa” cap a tota la resta de partits polítics catalans i espanyols per “trencar” la separació dels blocs independentista i unionista i “superar” els fronts. Maragall ho explicitava ahir a la sortida de la presó de Soto del Real on havia visitat l’exvicepresident Junqueras i l’exconseller Romeva però també al president d’Òmnium, Jordi Cuixart, de la conversa amb el qual interpretava l’aval a un pacte d’ERC i Barcelona en Comú per facilitar la via del diàleg cap a un referèndum.
Maragall reiterava la seva confiança de poder arribar a un acord amb Barcelona en Comú, de qui espera resposta formal a les seves propostes però amb qui, admetia, continuen els contactes informals per arribar a acords. Convençut que el pacte d’ERC i Barcelona en Comú és el que té més suport social perquè representa a les dues forces més votades a la ciutat però també el republicanisme i sobiranisme compartits, Maragall va convidar als de Colau a fer possible una oportunitat que, segons ell, ha de suposar “un punt d’inflexió” en la situació de bloqueig polític entre els dos bàndols que viu la ciutat i el país. En darrer terme, Maragall no va dubtar a criticar per “terrible, indigne i inacceptable” les pintades amb llaços grocs contra la seu de Barcelona en Comú d’aquest cap de setmana. La crida de Maragall arribava després que Colau va reiterar, diumenge, la seva aposta per ser investida encara que sigui amb els vots de la Barcelona pel Canvi-Cs de Valls. Refermant que insistirà fins dissabte en l’acord impossible amb ERC i PSC, Colau va deixar clar que “tots els vots que vinguin, benvinguts siguin per a la investidura”. Sí que va defensar que no pot “governar bé” amb només els seus deu regidors i que cal un consens més ampli.
D’altra banda, el candidat barceloní del PSC, Jaume Collboni, va reiterar que no donaran un xec en blanc a Colau, que volen un acord de govern abans d’arribar a la investidura i va posar en dubte que l’alcaldessa en funcions estigui disposada a afrontar la votació al ple sense tenir tancat un pacte que li garanteixi els vots per ser investida: “No m’imagino algú llançant-se a una piscina en la qual no hi hagi aigua”. El socialista, però, no nega la possibilitat de facilitar la investidura de Colau en el darrer moment encara que no hi hagi un acord tancat.
En una entrevista a Els matins de TV3, Collboni es va mostrar “molt confiat i molt tranquil” de poder arribar a un acord per formar un govern que qualifica de “sòlid” encara que només tindria divuit regidors i n’hi faltarien tres per tirar endavant les iniciatives amb majoria. Però el cap de llista del PSC espera arribar a grans pactes de ciutat en qüestions com l’habitatge i la seguretat que sumin altres grups. Això sí, Collboni dona per fet que Colau és l’única candidata a l’alcaldia en un acord amb el PSC i que ell no hi optarà.
Colau va rebre ahir el suport a la seva tàctica negociadora per part del líder de Podem, Pablo Iglesias, qui va considerar que “està fent el que ha de fer” en optar a la investidura.
Censura a Budó per advertir del pacte Colau-Collboni
Els socialistes van carregar ahir contra la portaveu del govern, Meritxell Budó, per haver demanat una “reacció de país” de les forces independentistes en cas que Colau sigui investida alcaldessa amb els vots del PSC i de la candidatura de Manuel Valls. En una entrevista diumenge, a El Punt Avui, la consellera de la Presidència considera aquest acord previsible una “operació d’Estat” per impedir que Barcelona tingui un alcalde independentista. “Davant d’això el que cal de les formacions independentistes és una reacció de país”, afegia Budó, que advertia que aquest pacte es podria replicar en altres municipis i posava l’exemple de Sabadell, tot i que en aquesta ciutat va ser la socialista la candidata més votada a diferència del que ha passat a Barcelona. El líder del PSC, Miquel Iceta, li responia que “tots els vots valen igual” i que “tots els electes tenen els mateixos drets”. Si la consellera ho desconeix, reblava, que plegui. Dimissió o “cessament” demanava el primer secretari del PSC barceloní, Ferran Pedret, que li retreu que hauria de ser la portaveu d’un govern “de tota la ciutadania”.
