Política

“I en Turull què en pensa?”

Unes 300 persones convocades per l’ANC mostren la seva indignació pel pacte a les portes de la Diputació, i s’encaren amb diputats com Neus Munté (JxCat)

Múltiples retrets als partits però poc clam per la independència

Faltaven pocs minuts per a les dotze del migdia, l’hora d’inici del ple de la Diputació de Barcelona que potser significarà un abans i un després en l’esdevenir d’un procés sobiranista que sembla moribund, i apareixia per primer cop el clam entre les tres-centes persones que l’ANC (i un grup de funcionaris interins queixosos amb la política laboral de l’ens) havia congregat a la porta per denunciar els pactes dels partits independentistes amb el PSC del 155: “I-inde-independència!”, arrencaven a cridar, durant tot just uns segons. El que era i en principi segueix sent principal objectiu del moviment s’ha diluït fins a tal punt, fins i tot entre els més ferms defensors, que en l’hora anterior de concentració l’havien obviat per dedicar-se a cridar tot d’altres consignes –des de “botiflers” i “no us votarem!” fins a “vergonya”, “unitat” o “ho tornarem a fer sense traïdors”– a tothom que entrava una mica mudat, fet que als seus ulls els delatava, a manca de conèixer les cares de la majoria, com a diputats. De fet, fins i tot als d’ERC xiularien, davant la seva sorpresa, i ni tan sols dels presos i exiliats es van recordar, més enllà d’un “Puigdemont, el nostre president”, ben estrany tenint en compte que els botiflers del dia eren en principi els de la seva formació, JxCat.

És clar que si el carrer, la baula que ha de mantenir la flama republicana encesa, gairebé s’oblida de la independència, i fins i tot dels líders de l’1-O represaliats (sí, els del càntic “1 d’octubre, ni oblit ni perdó!”), per dedicar-se sobretot a llançar retrets, no es pot esperar que els partits a qui aquests van dirigits es comportin de manera gaire diferent. Com volen unitat estratègica si ni tan sols els set diputats de JxCat van posar-se d’acord entre ells per utilitzar una mateixa fórmula de presa de possessió, i cadascú va prometre pel que va voler!?

Quan encara eren a la primera votació, apareixia, per la porta del darrere, el president del PDeCAT, David Bonvehí. Se sabia que havia estat suposadament negociant fins a l’últim moment amb ERC, i per això quan, durant el primer escrutini, el nom del candidat republicà Dionís Guiteras va ser pronunciat una pila de cops seguits, per un moment la idea d’un cop d’efecte in extremis va sobrevolar tant la sala de plens com la del vestíbul on, en un dia històric per a una institució normalment obviada mediàticament, s’amuntegaven desenes de periodistes. La sorpresa, però, no es va consumar: Núria Marín, recuperada de l’ensurt, acabaria tenint 23 vots tant en primera com en segona volta i era nomenada presidenta. Aplaudiments generals, discursos prou moderats en comparació amb el sidral mediàtic muntat a fora, promeses de diàleg i bones intencions, i tots cap a casa creuant els dits per poder tornar aviat a la tranquil·litat lluny dels focus.

Tot i que feia un sol que badava les pedres, això sí, un petit grup de manifestants que s’havia entretingut tocant al clarinet cançons com Els tres tambors, al final romania a fora. I quan van descobrir la tàctica als diputats de sortir per una altra porta, inevitablement havien d’enganxar algú, de tots els partits. Li va tocar per exemple a l’exconsellera de la Presidència Neus Munté, a qui se li va encarar un activista abans de mantenir-hi una breu xerrada entre l’escridassada general. “A mi m’és igual, jo ara me’n vaig a fotre una fideuà, però en Jordi Turull què en pensa, d’això?”, se li sent dir a ell, abans que Munté miri de calmar-lo i donar-li explicacions. Al final el noi les hi agraeix, se saluden i cadascú se’n va per un cantó. Però la indignació es queda.

“No som un agent dels partits.”
La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, va qualificar de “greu” el pacte consumat ahir. “Si a la gent que defensava les escoles l’1-O li haguessin dit que un partit independentista podria estar donant, un any i mig després, a l’alcaldessa de l’Hospitalet la presidència de la Diputació de Barcelona, no s’ho haurien cregut”, etzibava, a la porta de la institució. “Estan fent coses absolutament incoherents amb la idea que puguin refer un consens per avançar”, lamentava, per queixar-se que la gent “no entén” que facin coses “contradictòries”, i això “genera desànim” i pot tenir “conseqüències negatives” per a l’independentisme. Paluzie feia una crida a no “caure en el desànim” i demanava que segueixi la mobilització, si bé es desmarcava dels partits. “No som un agent acompanyador per organitzar-los les mobilitzacions que més els convenen i quan els convenen”, insistia, indignada.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia