El conflicte entre Espanya i Catalunya es cola en dos parlaments europeus
Westminster i Flandes debaten sobre la condemna del Suprem als presos polítics
La número dos del Ministeri de Justícia eslovè denuncia “la repressió”
Ja són dos els parlaments europeus on ha irromput la qüestió catalana des que es va fer pública la sentència. D’una banda, al de Westminster, a Londres, es va produir un debat intens després que diputats gal·lesos i escocesos reclamessin al govern de Boris Johnson que sol·licités a les institucions europees l’obertura d’un procediment contra l’Estat espanyol en virtut de l’article 7 del Tractat de la Unió Europea. A més, la laborista Emily Thornberry va preguntar al president del Parlament, el carismàtic John Bercow, si el president exiliat, Carles Puigdemont, podria acudir a Westminster sense ser detingut. “Serà benvingut”, va respondre Bercow. A més, la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, va defensar que “tota llei que envia polítics a la presó per organitzar una votació sens dubte hauria de ser canviada”. En una conferència del Partit Nacional Escocès (SNP), la seva líder va afirmar que els independentistes catalans condemnats són “defensors pacífics del dret a l’autodeterminació”. “Igual que nosaltres”, va remarcar.
D’altra banda, el Parlament de Flandes va aprovar dimecres per unanimitat una resolució que “condemna” la sentència contra els líders independentistes i dona suport a l’alliberament dels presos polítics. El text exigeix al govern flamenc que convoqui l’ambaixador espanyol per traslladar “la inquietud” sobre els fets. La resolució estava impulsada pels nacionalistes flamencs, els democratacristians i els liberals.
El ministre president de Flandes, Jan Jambon, que és exministre de l’Interior del govern federal, va piular que la sentència és “desproporcionada” i que cal “diàleg” i una “negociació política” per resoldre el “conflicte polític”. Igualment, el president de la formació nacionalista flamenca N-VA i alcalde d’Anvers, Bart de Wever, es va referir a la pena de 13 anys de presó per a l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, a qui qualifica de “completament no violent, democràtic i idealista socialment compromès”.
Veus eslovenes i croates
Entre les veus de suport als condemnats que s’han pronunciat públicament a Europa hi ha la número dos del Ministeri de Justícia eslovè, Dominika Svarc, que va denunciar “la repressió” dels “esforços polítics i de la societat civil” a Catalunya per votar. “Aquesta repressió i els presos polítics són inacceptables en una Europa democràtica”, va refermar-se la secretària d’estat, que va remarcar que ho feia a títol personal. La socialista va defensar que cal “lamentar clarament” aquelles decisions, com la del Tribunal Suprem, que “paralitzen encara més”.
I, des de Croàcia, el segon president que va tenir el país després de la independència, Stjepan Mesic, va expressar el seu suport a la “lluita pels drets humans” a Catalunya després de la sentència, segons va informar l’ACN. Mesic, que va ser president del país entre els anys 1999 i 2010, es va reunir amb el delegat del govern als Balcans, Eric Hauck, a la capital croata, Zagreb, per analitzar la situació.
