Política

El conflicte entre Espanya i Catalunya es cola en dos parlaments europeus

Westminster i Flandes debaten sobre la condemna del Suprem als presos polítics

La número dos del Ministeri de Justícia eslovè denuncia “la repressió”

Ja són dos els parlaments europeus on ha irromput la qüestió catalana des que es va fer pública la sentència. D’una banda, al de Westminster, a Londres, es va produir un debat intens després que diputats gal·lesos i escocesos reclamessin al govern de Boris Johnson que sol·licités a les institucions europees l’obertura d’un procediment contra l’Estat espanyol en virtut de l’article 7 del Tractat de la Unió Europea. A més, la laborista Emily Thornberry va preguntar al president del Parlament, el carismàtic John Bercow, si el president exiliat, Carles Puigdemont, podria acudir a Westminster sense ser detingut. “Serà benvingut”, va respondre Bercow. A més, la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, va defensar que “tota llei que envia polítics a la presó per organitzar una votació sens dubte hauria de ser canviada”. En una conferència del Partit Nacional Escocès (SNP), la seva líder va afirmar que els independentistes catalans condemnats són “defensors pacífics del dret a l’autodeterminació”. “Igual que nosaltres”, va remarcar.

D’altra banda, el Parlament de Flandes va aprovar dimecres per unanimitat una resolució que “condemna” la sentència contra els líders independentistes i dona suport a l’alliberament dels presos polítics. El text exigeix al govern flamenc que convoqui l’ambaixador espanyol per traslladar “la inquietud” sobre els fets. La resolució estava impulsada pels nacionalistes flamencs, els democratacristians i els liberals.

El ministre president de Flandes, Jan Jambon, que és exministre de l’Interior del govern federal, va piular que la sentència és “desproporcionada” i que cal “diàleg” i una “negociació política” per resoldre el “conflicte polític”. Igualment, el president de la formació nacionalista flamenca N-VA i alcalde d’Anvers, Bart de Wever, es va referir a la pena de 13 anys de presó per a l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, a qui qualifica de “completament no violent, democràtic i idealista socialment compromès”.

Veus eslovenes i croates

Entre les veus de suport als condemnats que s’han pronunciat públicament a Europa hi ha la número dos del Ministeri de Justícia eslovè, Dominika Svarc, que va denunciar “la repressió” dels “esforços polítics i de la societat civil” a Catalunya per votar. “Aquesta repressió i els presos polítics són inacceptables en una Europa democràtica”, va refermar-se la secretària d’estat, que va remarcar que ho feia a títol personal. La socialista va defensar que cal “lamentar clarament” aquelles decisions, com la del Tribunal Suprem, que “paralitzen encara més”.

I, des de Croàcia, el segon president que va tenir el país després de la independència, Stjepan Mesic, va expressar el seu suport a la “lluita pels drets humans” a Catalunya després de la sentència, segons va informar l’ACN. Mesic, que va ser president del país entre els anys 1999 i 2010, es va reunir amb el delegat del govern als Balcans, Eric Hauck, a la capital croata, Zagreb, per analitzar la situació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

ERC decidirà el suport als pressupostos de l’Estat “a mesura que vagi funcionant” la taula de negociació

Barcelona

Vox registra una proposició de llei al Congrés per il·legalitzar els partits independentistes

madrid

Colau, Collboni, Maragall i Artadi escenifiquen l’acord de pressupostos de Barcelona per al 2020

barcelona

Trapero diu que no van fer un cordó a Economia el 20-S perquè no van poder planificar els efectius

san fernando de henares

908,5 milions extra per a Salut i un augment de 1.400 professionals, al pacte dels pressupostos

barcelona

L’Audiència Nacional ratifica la seva competència pel judici a Trapero i l’excúpula d’Interior

ACN

L’acord de pressupostos en educació: 70 milions per les escoles bressol i més beques menjador

barcelona

Govern i els comuns pacten uns pressupostos amb un increment de despesa de 3.070 milions i un 25% més d’inversió

barcelona

La fiscalia descarta modificar de moment l’acusació per rebel·lió a Trapero, Soler i Puig tot i la sentència del Suprem

Madrid