Westminster alenteix el pas
El president del Parlament britànic impedeix sotmetre a votació l’acord de ‘Brexit’ del primer ministre i la UE
El govern sabrà avui si té el suport necessari per al seu pacte, en una votació decisiva
El president de la Cambra del Comuns, John Bercow, va decidir ahir no permetre la votació de l’acord amb la Unió Europea (UE) que Boris Johnson no va poder sotmetre dissabte al Parlament, al·legant que “les circumstàncies d’avui [ahir] són les mateixes [que fa dos dies] i el debat seria repetitiu i desordenat”.
Dissabte era el dia que s’havia de votar, en una sessió extraordinària, el flamant i inesperat acord de Johnson. Però el diputat conservador Oliver Letwin ho va impedir en presentar una esmena, acceptada per Bercow, que ajornava la votació per quan l’acord s’hagués transformat en llei de retirada de la UE. L’esmena es va aprovar per 16 vots de diferència. L’acord amb la UE, doncs, no es va votar però Johnson es va adonar que potser tenia el suport suficient i per això va demanar que es votés ahir.
Si guanyés la votació, això li donaria autoritat moral per pressionar el Parlament perquè aprovi la llei del seu acord abans del 31 d’octubre. La cambra sospita que la intenció oculta de Johnson és treure el país de la UE sense acord. Per això no accepten les eleccions encara i per això la llei Benn i l’esmena Letwin.
Aquesta esmena, el que fa és assegurar-se que es descarta el Brexit dur. Si s’hagués aprovat l’acord i l’esborrany de la llei s’hagués encallat en alguna etapa del procés per convertir-la en llei, aleshores hi havia el risc de treure el país de la UE sense acord per defecte. Per això l’esmena Letwin va reactivar la llei Benn, que obligava el premier a demanar una pròrroga abans de la mitjanit de dissabte. Això és el que va fer de males maneres Johnson, enviant una carta sense signar i una segona negant la primera.
Diputats conservadors euroescèptics van considerar que el fet d’enviar la carta ja havia canviat el context. Per Bercow, però, la missiva era un mer requisit de l’esmena. La discussió entre brexiters i el president de la cambra va anar pujant de to fins que el conservador Bernard Jenkin el va acusar de ser parcial i d’afavorir els europeistes i li va dir que havia obert una investigació parlamentària en contra seu.
“Llavors no es queixava”
Els brexiters acusen Bercow, que també és tory, de voler frustrar el Brexit en haver permès, el setembre passat, la sessió extraordinària en què es va aprovar la llei Benn –“la llei de la rendició”, que diu Johnson–, que impedia el Brexit sense acord.
“Són incomptables les vegades que he acceptat preguntes urgents i permès debats d’emergència favorables als aleshores dits euroescèptics i ara dits brexiters; vostè era un d’ells i no recordo que es queixés llavors”, li va recriminar Bercow. “I li recordo que vaig ser jo qui va acceptar l’esmena al discurs de la reina del 2013”, hi va afegir. Es refereix a l’esmena que introduïa la promesa el referèndum del Brexit plantejada pels tories euroescèptics i afegida al programa de govern de David Cameron. El gabinet Johnson va presentar la proposta de llei del seu acord de sortida de la UE ahir al vespre. Pretén que s’aprovi abans del 31 d’octubre, quan acaba el termini del Brexit. Però és impossible que es passin totes les etapes en deu dies a les dues cambres. Per això caldrà la pròrroga.
Avui es farà la primera lectura de l’esborrany de llei i se sotmetrà a una votació tan determinant com la que volia fer ahir Johnson. Si s’aprova, aleshores la llei passaria a la següent fase. Seria una victòria i la ratificació que buscava Johnson. Si no, podria ser la fi de l’acord.
Durant els pròxims dies s’espera que s’introdueixin esmenes que podrien canviar del tot la llei. Se’n presentarà una perquè hi hagi un referèndum confirmatori entre l’acord de Johnson o continuar a la UE i una altra per continuar a la unió duanera.
“Hem d’enllestir tot això d’una vegada i aprovar el Brexit de seguida; la gent està esgotada per aquest retard continuat”, va reclamar Theresa Villiers, ministra de Medi Ambient. “És una llei immensa, de cent pàgines; les presses en dret són dolentes, no és una llei qualsevol, canviarà el nostre país políticament i s’ha de fer bé”, va esgrimir Justine Greening, diputada expulsada del Partit Conservador el mes passat.
LES FRASES
La UE prefereix esperar
Daniel PosticoLa UE prefereix esperar a veure què vota el Parlament de Westminster abans de prendre cap decisió. Hi ha dos processos oberts. Per un costat, hi ha la sol·licitud d’una pròrroga enviada per Johnson. S’encarrega al Consell Europeu, que representa els estats membres. Encara no saben si caldrà decidir una pròrroga llarga, que requeriria organitzar una cimera d’emergència de caps d’estat, o una pròrroga curta o tècnica, que es podria resoldre amb una reunió amb els ambaixadors. Johnson no vol cap pròrroga. D’altra banda, l’eurocambra ha d’aprovar l’acord entre la UE i Johnson.
L’eurodiputat Philippe Lamberts, membre del grup coordinador del Brexit del Parlament d’Estrasburg, va explicar ahir que no convocaran cap ple per votar l’acord fins que el Parlament britànic no ratifiqués la llei. L’acord que els torni de Londres, amb totes les esmenes i consideracions afegides, podria no tenir res a veure amb l’original acordat divendres.
